Els estereotips són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural i l'opinió. El rol és la funció que du a terme algú. Les dues paraules també serveixen per crear una classificació i diferenciació entre homes i dones. Es fan servir per atribuir que una persona, depenent del seu gènere, tindrà uns estereotips, és a dir unes característiques i uns valors concrets, i un rol social, també, segons el gènere assignat. Aquests valors i percepcions socials s’estableixen mitjançant la societat en la qual es neix. Depenent de quin comportament tingui la gent del teu entorn, s’esperarà una conducta i un caràcter concret a partir del gènere amb el qual s’associa. 

A vegades, actuar en base a estereotips i rols de gènere es fa de forma inconscient, sense prèvia anàlisi, ja que, com bé es defineix, és una cosa que s'aprèn a partir de com actua l’entorn de cadascú; és per això que encara els podem sentir presents en la nostra actualitat. Uns dels llocs on és més comú percebre que no hem arribat a viure en un sistema igualitari és en els oficis. Els rols de gènere mantenen una divisió que es va establir en un passat encara més separatista. Les feines que requereixen força física tenen més presència masculina que els que exigeixen realitzar feines de casa o cuidar nens. En general, segons l'INE, les dones ocupen espais a què sempre se’ls ha donat menys valor i importància.

A Juneda, els estereotips i rols predestinats al gènere es poden observar en els oficis locals. Mentre que l’hostaleria està bastant igualada, amb cambrers i cambreres en igual nombre; en les estètiques i perruqueries del poble o en les tasques domèstiques, hi predominen empreses liderades per dones o amb més treballadores. Per exemple en el mateix Ajuntament: les tasques de neteja les realitzen dones, mentre que tasques de força i de transport de material, com la brigada, són tot homes. En el sector de cara al públic, si ho entenem com botigues d’alimentació, el quiosc, botigues de casa o de moda, és majoritàriament liderat per dones, tot i que hi ha presència d’homes, en alguns establiments. En les administracions de diferents empreses també hi ha majoria de dones. Igual que si parlem del sector de la salut: tots els rols d’infermeria del consultori i de les residències són quasi tot dones. Pel que fa al sector educatiu, per exemple a l'escola primària: hi ha més rols igualats des de fa anys; però en escoles d’educació infantil o llar d’infants, contínuament hi han estat predominant les dones. Segurament hi ha altres exemples per visualitzar del que s’està intentant conscienciar en aquest text, però no deixa de ser sorprenent com el nostre entorn manté de forma inconscient aquestes actituds. 

És important aclarir que en aquest article no s'acusa cap establiment ni espai local de tindre un comportament que afavoreixi la desigualtat de gènere. L'objectiu és demostrar que com a societat general hi ha espais molt propers que encara mantenen idees patriarcals de forma inconscient perquè així s'ha fet sempre. Tothom és lliure d'escollir què fer i a què dedicar-se, però és cert que hi ha factors que influeixen en com ens movem com a societat.

De fet, no es deu a un problema únic de Juneda. És la normalització d’aquests estereotips, el que promou que els nois i les noies elegeixin carreres i oficis marcats per aquests rols que encara estan vigents. Els estereotips en oficis porten anys preestablerts, hi ha diferents factors que apareixen en diverses investigacions universitàries que els expliquen. 

Primerament, les dones tendeixen a dirigir-se a carreres menys prestigioses perquè fins al moment eren el gènere amb menys accés universitari, tot i que ara es registra que més del 50% de les persones matriculades en universitats són noies. A banda, la falta d’exemples en alguns oficis fa que moltes joves no es plantegin dedicar-s’hi.  

El tracte diferent amb el qual es crien els infants també influeix en aquests estereotips. Investigadors han demostrat que dins la família hi ha tractes diferenciats cap a nenes i nens, igual que a l'escola, on de forma inconscient encara es fan ensenyances amb comportaments que tendeixen a diferenciar les carreres ‘idònies’ per a cada sexe; per exemple, posant imatges d’exemples d’oficis amb protagonistes d’ambdós rols. Aquests valors dels entorns educatiu i familiar defineixen actituds i expectatives que poden orientar per gènere als infants. 

En l’edat adulta, es veuen factors de desigualtat en motiu del gènere en sortides laborals, salarials i tipus de contractes. A ple segle XXI, els rols de direcció o de gerència d’empreses continuen sent ocupats majoritàriament per homes. Segons una investigació publicada al Ministeri d’Igualtat el febrer del 2026, existeix una diferència retributiva del 15,74% entre homes i dones provocat per les segregacions formatives i pels nivells de posició dins les empreses. 

És evident que aquestes últimes dècades les dones han sigut incloses en formacions, estudis educatius i llocs de treball que en segles anteriors no eren accessibles, però, totes les tasques que abans eren ‘feina de la dona’ no han sigut ocupades pel gènere masculí, així que elles es veuen obligades a encara mantenir-s’hi. Per exemplificar-ho, les dones s’han inclòs a sectors abans dominats per homes, com la construcció, fent que en ells hi hagi homes i dones; però les tasques associades a elles com la neteja, encara són assignades a les dones perquè els homes no s’han plantejat mai treballar-hi. La falta de paritat en tasques que són atribuïdes únicament a dones també té una explicació. Des del punt de vista històric, s’han classificat com a ‘feina de les dones’ i, com que en manca una valoració social, doncs només les que sempre s’hi han dedicat la continuaran fent. 

Els canvis es presenten en feines més de cara al públic com és el cas de dependents de botigues o d’hostaleria. Les generacions més joves comporten un canvi en aquests estereotips. L’INE també informa d’una creixent presència femenina en espais laborals abans dominants pel sector masculí com per exemple l’advocacia i l’educació superior. Tot i això, la presència dels homes es continua mantenint en feines com el transport i la construcció mentre que les dones segueixen en el món de les tasques domèstiques, les biblioteques i la infermeria. 

Els rols i estereotips de gènere no només es poden veure en oficis, també els podem observar en les extraescolars que fan els infants. A Juneda hi ha clubs esportius, l’escola de música, aules d’aprenentatge d’idiomes, tallers… Un gran conjunt d’activitats que aparentment no tenen per què estar classificades per un gènere o un altre, però en aquests últims anys encara hi havia “activitats de nens” i “activitats de nenes”. Per exemple, era més comú veure nenes fent patinatge i nens fent hoquei; o nenes fent ballet o funky i nens fent futbol. Però, pel que fa a competències acadèmiques, com aprendre un idioma o música, sempre hi ha hagut més igualtat, perquè s’associa a l’educació. L’altre, a les capacitats. Sí que és cert que ara hi ha nenes jugant a hoquei, nens i nenes fent pàdel, un equip femení de futbol i moltes altres activitats que estan apropant-nos a la igualtat de gènere. És una acció molt profitosa i que demostra que Juneda, a poc a poc, va eliminant aquests rols i estereotips. 

Tot i això, no a tot arreu és així. A escala general, les noies tendeixen a fer activitats extraescolars més artístiques i els nois més esportives. És molt important que des de petits no s’alimenti aquesta filosofia esbiaixada. Les extraescolars són espais educatius igual que l’escola i, com bé s’ha mencionat, poden ser més propícies a establir aquests estereotips i rols. Juneda és un exemple positiu en com la inclusivitat en les extraescolars comporta més igualtat.