La justícia de pau, una de les institucions més properes a la ciutadania, viu un moment clau de transformació arran de l’aprovació de la Llei orgànica de reforma de la justícia 1/2025, aprovada el 2 de gener de 2025. Aquesta norma, que ha començat a aplicar-se de manera progressiva a tot l’Estat, redefineix el funcionament dels jutjats de pau i el paper que han de tenir dins del sistema judicial.

Al partit judicial de Lleida —i, per tant, també a Juneda— aquests canvis entren en vigor el 31 de desembre de 2025, culminant un procés que ja s’ha desplegat en altres territoris de Catalunya al llarg de l’any. 

De jutjat de pau a Oficina de Justícia del Municipi
Un dels canvis més visibles és la desaparició del nom “jutjat de pau”. A partir d’ara, aquests espais passen a anomenar-se Oficines de Justícia del Municipi. El canvi, però, és sobretot organitzatiu i no pas conceptual.

La figura del jutge de pau es preserva i continua sent el cap de l’oficina, tot i que sense funcions executives. La gestió administrativa i tècnica recau ara en personal funcionari del Departament de Justícia, que dona suport al servei. A Juneda, aquest suport es concreta amb la presència setmanal de funcionariat, fet que permet una millor tramitació dels expedients.

Els jutges de pau continuen sent càrrecs no professionals, designats entre la ciutadania del municipi, aprovats pel ple de l’Ajuntament i  nomenats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per períodes de quatre anys.

Una justícia propera i no professional
“El jutge de pau és, abans que res, un veí del poble”, explica el jutge de pau de Juneda, que fa prop de cinc anys que exerceix el càrrec i que recentment l’ha renovat. No cal tenir estudis jurídics ni formació específica prèvia, fet que reforça el caràcter humà i de proximitat d’aquesta figura.

Precisament per aquest motiu, des del col·lectiu de jutges de pau sempre s’ha defensat la necessitat de formació continuada, per saber fins on arriben les competències i com actuar en cada cas. “És important saber què pots fer i què no, on pots intervenir i quan has de derivar”,  assenyala.

Les funcions: mediació, conciliació i resolució de conflictes
La tasca principal del jutge de pau és ajudar a resoldre conflictes entre particulars, sempre que no hi intervingui cap administració pública. No pot actuar en litigis amb ajuntaments, consells comarcals o altres organismes, tot i que en alguns casos pot fer d’intermediari informal per facilitar el diàleg.

Amb la nova llei, es reforcen especialment els mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), un concepte que substitueix el terme  “conflicte” per un de més conciliador. L’objectiu és clar: resoldre desacords parlant abans d’arribar als jutjats.

En aquest marc, el jutge de pau pot intervenir de diverses maneres:
• Mediació informal, sense que quedi constància escrita, orientada a apropar posicions.
• Conciliació, un procediment formal amb acta escrita, en què les parts arriben a un acord davant del jutge de pau.

La conciliació té un element clau: l’acord té valor executiu. Si una de les parts incompleix, l’altra pot presentar l’acta directament davant del jutjat corresponent i executar-la sense necessitat de judici. Tot plegat, sense cap cost per al ciutadà.

Judicis verbals: més competències, amb límits
La reforma també amplia les competències dels jutges de pau en els judicis verbals, que passen de 90 a 150 euros. A més, hi ha una esmena presentada per elevar aquest límit fins als 2.000 euros, la quantitat màxima per la qual una persona pot defensar-se sense advocat ni
procurador.

Tot i això, aquestes competències estan condicionades a diversos requisits, i no tots els casos poden admetre’s a tràmit. Per aquest motiu, el suport del personal funcionari és clau a l’hora de valorar si un assumpte pot ser tractat des de l’Oficina de Justícia del Municipi.

Oficines agrupades: el cas de les Garrigues
Juneda forma part d’una agrupació d’oficines de justícia, amb seu a les Borges Blanques, que dona servei a diversos municipis de les Garrigues. Aquest model permet compartir recursos, disposar de secretaries judicials i agilitzar la feina.

No tots els pobles de la comarca estan agrupats, sovint per decisions preses fa anys als mateixos ajuntaments. El Departament de Justícia treballa ara per ampliar aquestes agrupacions, conscients que són un avantatge clar tant per al servei com per a la ciutadania.

Gràcies a aquest sistema, moltes notificacions judicials arriben directament al poble, evitant desplaçaments innecessaris a Lleida.

Horaris i atenció al ciutadà
A Juneda, l’atenció al públic es concentra principalment els dilluns, mentre que el jutge de pau atén personalment els dijous. Sempre es fa des del despatx municipal, preservant la confidencialitat. “La feina del jutge de pau ha de ser discreta: parlar poc i escoltar molt”, resumeix.

L’Associació Catalana en Pro de la Justícia ACPJ
A Catalunya, hi ha 898 jutges de pau titulars i 891 suplents, un per cada municipi. La majoria formen part de l’Associació Catalana en Pro de la la Justícia ACPJ, una entitat sense ànim de lucre que defensa el col·lectiu i actua com a interlocutora amb les institucions.

El jutge de pau de Juneda forma part de la nova junta de l’associació essent-ne el vicepresident segon i el representant del territori de Lleida. Des d’aquesta plataforma s’ha treballat intensament perquè la reforma no eliminés la figura del jutge de pau i perquè se’n reforcés el paper.

La Generalitat ha mostrat un suport explícit a aquest model, amb presentacions institucionals, formacions contínues i inversions en mitjans tecnològics, com la possibilitat de fer videoconferències judicials des del mateix municipi.

El gran debat pendent: els matrimonis civils
Una de les competències que més controvèrsia ha generat és la retirada del dret dels jutges de pau a celebrar matrimonis civils. Aquesta funció, molt valorada tant pels jutges com per la ciutadania, ha quedat fora de la reforma per una qüestió tècnica dins de la llei orgànica.

Actualment, els casaments han de fer-se davant d’alcaldes o als registres civils, molts dels quals acumulen llistes d’espera de sis a vuit mesos, especialment per la manca de personal i els horaris limitats.

Des de l'ACPJ, s’està pressionant perquè aquesta competència es recuperi mitjançant una modificació legal específica. Segons expliquen, hi ha compromisos polítics per resoldre-ho a curt termini.

Una figura necessària als pobles 
Malgrat els canvis, el jutge de pau continua sent una figura imprescindible, especialment als municipis petits. Una justícia gratuïta, propera, que estalvia temps, diners i conflictes majors.

“El jutge de pau és aquí per ajudar la gent”, conclou. Una tasca que es basa en la confiança, la discreció i el coneixement del territori, i que continua sent una peça clau per mantenir la cohesió i la convivència als pobles.