Parlem amb Talma sobre salut mental

L'entitat celebra la campanya "15 anys fent comunitat per la salut mental" amb diferents agents de la comarca 

per Redacció

Fotografies de https://talma.cat/la-associacio/coneix-nos/
Fotografies de https://talma.cat/la-associacio/coneix-nos/

Quin és el projecte que sorgeix de TALMA l’any 2010? Quins són els objectius que persegueix?
L’any 2010, Talma decideix ampliar la seva atenció a persones amb un diagnòstic de trastorn mental greu i s’acredita per gestionar un servei de
Club Social. Aquest servei neix amb l’objectiu de promoure, a través de l’oci i del temps lliure, el desenvolupament d’habilitats socials, l’autonomia personal i la inclusió activa dins la comunitat. 
Les persones amb un trastorn mental greu sovint han viscut processos d’aïllament social, pèrdua o empobriment de les relacions socials i situacions d’estigmatització que dificulten la seva participació plena en la vida comunitària. Aquestes vivències poden generar soledat, baixa autoestima i una ruptura dels vincles socials previs, fet que fa especialment necessari disposar d’espais segurs i normalitzadors on poder reconstruir relacions i sentir-se part de la comunitat.
El Club Social ofereix aquest espai de pertinença, de relació i de suport mutu, afavorint la creació de vincles socials significatius i combatent l’estigma associat a la salut mental. A partir d’aquest projecte inicial, Talma ha anat ampliant els seus suports incorporant atenció i  companyament a les famílies, programes adreçats a joves, així com accions de sensibilització i de lluita contra l’estigma en salut mental, amb la voluntat de promoure una comunitat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat.

Quin col·lectiu i usuaris ateneu?
Actualment atenem persones d’entre 16 i 99 anys que presenten un trastorn mental, un malestar emocional o dificultats de salut mental que afecten el seu dia a dia. Quan parlem de trastorn mental ens referim a situacions molt diverses, com poden ser trastorns de l’estat
d’ànim, d’ansietat, trastorns psicòtics o altres que poden tenir un impacte en les relacions personals, l’autonomia i la participació social.
En molts casos, aquestes situacions poden conviure també amb processos d’addicció, ja sigui a substàncies o a conductes, que sovint estan estretament relacionats amb el malestar emocional i requereixen un abordatge integral i comunitari.
A més, el nostre acompanyament no se centra únicament en la persona, sinó que també atenem l’entorn més proper, com les famílies o les persones amb qui conviuen, oferint suport, orientació i espais d’acompanyament, conscients que la salut mental té un impacte directe en tot el nucli relacional.

Quin programa d’actuacions feu anar?
Oferim diferents serveis d’habitatge, d’oci i de temps lliure, suport terapèutic, acompanyament en el dia a dia, formació i orientació laboral.  També realitzem actuacions de sensibilització i lluita contra l’estigma amb el suport dels agents del territori així com les federacions i entitats de Catalunya. Totes aquestes actuacions es fan posant la persona al centre, escoltant què necessita, què vol i acompanyant-la respectant el seu ritme i el seu projecte de vida.

Amb el temps, heu notat un augment de casos que presenten una simptomatologia més acusada?
El que observem és que sovint costa demanar ajuda i, quan aquesta arriba, acostuma a ser en moments en què el malestar ja és més intens i  les situacions són més complexes. Per això és clau incidir en la prevenció i normalitzar el fet de demanar suport davant els primers símptomes. Actualment existeixen molts recursos i grups de suport comunitari que poden acompanyar des de fases inicials, evitant situacions d’aïllament
i reduint l’impacte del malestar emocional.

Quins objectius us marqueu a curt i llarg termini?
A curt termini, l’objectiu és consolidar els suports actuals i ampliar els espais d’acompanyament en el dia a dia de les persones, donant resposta a necessitats cada vegada més diverses. També volem millorar i reforçar l’atenció a les famílies, reconeixent el paper clau que tenen en els processos de recuperació.
A llarg termini, apostem per augmentar la participació activa de les persones que formen part de Talma, perquè siguin protagonistes a l’hora de decidir cap on avançar i quines són les necessitats reals del territori. Volem esdevenir una entitat de referència, compromesa amb la qualitat, la innovació i la defensa dels drets en salut mental, i per això és imprescindible continuar adaptant-nos, escoltant i treballant de manera  oordinada
amb la comunitat.

Hi ha un coneixement del vostre servei al nostre poble? I a nivell comarcal?
Creiem que TALMA és una entitat coneguda, tant a nivell local com comarcal, però també som conscients que no sempre es coneix del tot el  ventall de suports que oferim. Sovint s’associa Talma, principalment, a la discapacitat intel·lectual o a situacions de trastorn mental molt greu i això pot fer que algunes persones no s’identifiquin amb el servei o retardin la demanda d’ajuda.
Aquest fet està molt lligat a l’estigma encara present al voltant de la salut mental, que continua dificultant que les persones demanin suport en fases inicials del malestar. Ens hem trobat amb més situacions de les que ens agradaria en què aquest estigma ha fet que l’acompanyament arribi més tard del que seria desitjable.
Tot i això, s’ha fet i es continua fent una important tasca a nivell territorial, especialment a través de la Taula de Salut Mental, on hi ha  representació de gran part dels agents del territori i que vetlla per una millor coordinació, detecció intervenció en salut mental a la comarca.

En aquests 50 anys de l’aniversari, penseu que la salut mental ha de ser un dels eixos vertebradors?
Per descomptat. La salut mental ha de ser un eix vertebrador, no només dins de l’entitat, sinó també en el conjunt de la societat. Ignorar-la seria un error, ja que la salut mental travessa totes les etapes de la vida i afecta totes les persones en algun moment.
Posar-la al centre vol dir visibilitzar-la, normalitzar-la i dotar-la de recursos, apostant per la prevenció, la detecció precoç i el suport comunitari.
Aquest aniversari, creiem que és una oportunitat per reforçar el compromís amb una atenció més propera, humana i inclusiva, i per continuar treballant per una societat que cuidi millor el benestar de totes les persones.

Com a professionals quina opinió teniu al voltant de la salut mental?
Com a professionals, ens agrada molt treballar en l’àmbit de la salut mental i volem continuar fent-ho. Malgrat que avui se’n parla més, l’estigma i els prejudicis continuen presents i fan necessària una tasca constant de sensibilització, de lluita i de reivindicació.
És una feina molt agraïda, perquè el treball amb persones i les relacions que s’hi estableixen són profundament enriquidores i donen sentit a la tasca diària. Alhora, posa en valor la importància del sector social en l’atenció a la salut mental, sovint clau per oferir un acompanyament proper, comunitari i continuat.
Tot i això, sovint tenim la sensació de “picar pedra”, de defensar drets i recursos que encara no estan prou garantits. Però és precisament  aquesta lluita la que ens motiva a seguir treballant per una societat més justa, inclusiva i conscient de la importància de cuidar la salut mental.

Dueu a terme formacions i xerrades per a professionals d’altres àmbits?
De la mà d’iniciatives com Obertament, hem realitzat accions de lluita contra l’estigma dirigides a professionals sanitaris i periodistes, amb l’objectiu de sensibilitzar i millorar la comprensió sobre la salut mental en diferents àmbits. També ens conviden a explicar els suports i la  metodologia que utilitzem dins del Grau d’Educació social de la UdL. Tanmateix oferim places de pràctiques a alumnes de psicologia, educació social, treball social i integració social.

Què abasta la salut mental?
La salut mental ho abasta tot, perquè afecta com pensem, com sentim i com actuem en el dia a dia. Influeix en la manera com gestionem  l’estrès, com ens relacionem amb els altres, prenem decisions i afrontem els reptes de la vida. No és només l’absència de malaltia, sinó tenir eines per viure bé amb un mateix i amb els altres.
Com deia Viktor Frankl, psiquiatre i supervivient de l’Holocaust: "Quan ja no podem canviar la situació, estem desafiats a canviar-nos a  nosaltres mateixos."
Aquesta cita ens recorda que cuidar la salut mental és tenir recursos i estratègies per afrontar la vida, encara quan les circumstàncies són  difícils.

Fotografies de https://talma.cat/la-associacio/coneix-nos/