Avui, Pere, faré com feies tu amb aquells veïns i amics de qui no t’havies pogut acomiadar personalment i et dedicaré unes paraules perquè tot i que no escric tan bé com tu, crec que allà on siguis, t’agradarà sentir-les.

Són dies de tristesa pel teu comiat i, alhora, de record dels bons moments que vam viure plegats. Les primeres referències teues van ser a través d’un enyorat amic compartit, lo Tati Minguella, que em va parlar, a primers dels anys 90 del passat segle XX, d’un junedenc emigrat a Suïssa, urgellista i entusiasta de la recent creada Associació de Defensa del Patrimoni Natural La Banqueta qui, a pesar de la distància, ens ajudava en tot el que podia com ara l’edició de carnets per als socis de l’entitat, cartells i altre material imprès per donar a conèixer i reivindicar les banquetes arbrades.

Vaig saber que, nascut a cal Salo el 13 de novembre de 1944, amb tan sols 18 anys vas emigrar a Suïssa deixant enrere els teus pares i amics, amb el propòsit de fugir de la misèria i de prosperar. No obstant això, mai vas perdre els teus vincles amb la teua terra natal, amb el teu poble, amb la teva pàtria catalana; ans el contrari, des de l’exili, vas reivindicar com ningú el llegat dels teus avantpassats. Un cop instal·lat en el país helvètic vas conèixer la Vicky Couñago amb qui et vas casar i vau formar una família amb el naixement dels teus fills Wenceslao (EPD) i Jordi.

Posteriorment, a mitjans de la primera dècada del segle XXI, tu i la Vicky vau decidir retornar a Galeuska, vivint a cavall de Catalunya i Galiza. I un cop aquí vas implicar-te més activament amb l’entitat, essent nomenat president en l’assemblea celebrada el 7 de febrer de 2005.

Amb un activisme admirable, mai vas dubtar de donar la cara en les reivindicacions i lluites que vam abordar des de La Banqueta i també des d’altres entitats i plataformes ciutadanes. La teva prosa i lírica, plasmada en cartes, correus electrònics i articles d’opinió, sovint parlava d’aquest petit raconet dels Canals d’Urgell que tant ens estimem, de les problemàtiques ambientals que l’amenaçaven, i que per desgràcia encara posen en perill la qualitat de vida dels seus habitants; ho feies en un estil directe, sense filtres, que no deixava a ningú indiferent. Per aquest motiu, els companys banqueters vam fer-te un acte de reconeixement el 12 de setembre de 2021 al paratge de la Segona Màquina.

Més enllà d’aquesta faceta pública, també vaig tenir ocasió de conèixer-te, a tu i també a la Vicky, de cultivar una bona amistat, de gaudir de la teva companyia, de la teva hospitalitat... Molts records em venen, entre els quals, vull destacar el viatge a Galiza, la teva segona pàtria, l’any 2018. Certament, m’hauria agradat que haguessis escrit un llibre amb les teues memòries, els teus records de la Juneda de la Postguerra, tal i com et vaig proposar i vaig insistir tot sovint. M’hauré de conformar amb els teus correus electrònics...

Som molts els qui et trobarem a faltar, amic Pere. Reposa en Pau en companyia del teu estimat fill Wenceslao, els teus pares i els amics amb qui t’has retrobat...

________________________________________

Quan vinguis Mort,

a ma vora emmatella'm de cel blau.

Dissol ma vida en la boira dolça i tendra de la pau,

i fes vibrar la sageta del traspàs,

com el lliscar d'una nau.

Poema d'en Joan Duch i Arqués (1899-1929). Que trobareu just a l'entrar del nostre cementiri municipal de Juneda; espriuà de tarannà com sóc, la susdita tothora m'ha captivat i admirat. Sí, la dama, sempre i quan pots admirar-la; almenys jo, ara i sempre li he tingut respecte, no pas devoció. Sóc així de contradictori, i sovint irreverent, i ho sento...

_________________________________________

Pere-Albert Barrufet-Couñago i Lahuerta
Juneda, 13 de novembre de 1944 / Ventosela – Redondela, 11 de novembre de 2025