A mesura que avança el mes d’agost, l’ambient festiu comença a impregnar els carrers de la vila amb una sensació inconfusible: és temps de Festa Major. Entre les aromes que anuncien aquest moment tan esperat, destaca la dolça fragància de les orelletes, unes postres emblemàtiques que, més enllà del seu valor culinari, constitueixen una expressió viva de la nostra identitat i tradició.

Orígens i significat cultural

Tot i que l’origen exacte de les orelletes no està documentat amb precisió, existeixen textos escrits del segle XV que ja en fan esment. Aquestes postres no són, doncs, una simple recepta dins del receptari popular, sinó una mostra palpable de patrimoni gastronòmic transmès de generació en generació, que conserva un fort component artesanal i simbòlic.

Aquest costum, encara present en l’actualitat, no es practica amb la mateixa assiduïtat que en èpoques passades. Malgrat això, la seva elaboració es manté viva en diversos indrets de les comarques de Tarragona —com el Priorat i la Conca de Barberà— i també en zones de Ponent com el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues, on la seva presència durant les celebracions festives continua essent habitual.

Una tradició que perdura

Històricament, les orelletes es preparaven a les llars, una pràctica que encara es conserva en molts municipis. A la nostra vila, la seva elaboració forma part de la preparació col·lectiva de la Festa Major i esdevé un ritual familiar carregat de significat.

L’antiga tècnica d’estirar la massa amb el genoll, assegudes en una cadira, forma part de l’imaginari popular, una mostra d’enginy i d’habilitat que conferia a cada orelleta la seva característica forma d’orella. A Juneda, per exemple, és costum preparar-les amb setmanes d’antelació, amb l’objectiu de compartir-les durant els àpats familiars d’aquests dies de celebració.

Característiques i elaboració

Les orelletes es caracteritzen per tenir una massa molt fina, de forma irregular i tendència arrodonida, que recorda vagament l’anatomia d’una orella —d’aquí el seu nom. Amb un diàmetre que pot oscil·lar entre els 8 i els 15 centímetres, presenten una textura extremadament cruixent i fràgil, i un perfil aromàtic intens on predominen l’anís, la matafaluga, el celiandre i la vainilla o la llimona, depenent de les preferències locals o familiars.

Els ingredients essencials inclouen ous, anís dolç o comí, aigua, sal i farina, tot i que hi ha variants que incorporen llimona o moscatell. La seva preparació consisteix a pastar aquests ingredients fins obtenir una massa homogènia, compacta i suau. Posteriorment, se’n formen petites boletes que es deixen reposar abans d’estirar-les amb corró fins a aconseguir el gruix i la mida desitjats. Finalment, es fregeixen en oli abundant i, un cop daurades, es recobreixen amb sucre.

Gastronomia que uneix

Més enllà de la seva dolçor i simplicitat, les orelletes són un llegat que uneix passat i present. Són una excusa perfecta per reunir la família al voltant d’una taula, compartir coneixements, records i, sobretot, celebrar allò que som. Fer orelletes en família i degustar-les plegats és, sens dubte, un dels rituals més estimats de la nostra Festa Major.

Convertim, doncs, aquesta delícia de la nostra terra en una tradició viva per celebrar, amb orgull, que és Festa Major!