Per Juneda, l'aigua sempre ha estat més que un recurs; ha estat la força que ha modelat el seu camí, una història teixida amb enginy, ambició i, de vegades, alguna relliscada notable. Des de la seva gènesi, la vila va entendre que sobreviure en les àrides Garrigues depenia de controlar aquest element vital.

La Gènesi de l'Aigua: Una Història Antiga

La història de l'aigua a Juneda comença al segle XIV. Els comtes de Cardona, senyors de la vila, tenien una visió clara: la repoblació i el creixement del seu senyoriu passaven per l'aigua. Així, van impulsar la construcció de la séquia de la Femosa. No era una simple rasa; era una obra d'enginyeria medieval, amb pedres treballades i coberta amb lloses per evitar l'evaporació i mantenir la puresa. Captava aigua d'una zona humida prop de Puiggròs i la portava a Juneda, una gesta de 14 quilòmetres que va transformar la vila. L'objectiu era doble: garantir el consum humà i animal, sí, però també moure molins fariners –una font d'ingressos directa per al senyor– i crear horts de regadiu, multiplicant la productivitat agrícola. La séquia va ser, durant segles, l'artèria principal de Juneda, un testimoni silenciós d'una prosperitat basada en la visió i l'esforç. Els molins fariners del segle XV i XVI, com el de la Bardissa o el del Massot, en són la prova, evidenciant una gestió hidràulica històrica que ja aprofitava els recursos locals.

La Revolució de l'Aigua Potable: De la Feina al Clavegueram

La veritable revolució hídrica, però, va arribar molt més tard, a finals del segle XIX, amb el Canal d'Urgell. Aquest va canviar el paisatge agrícola, permetent el regadiu extensiu i assegurant un cabal constant. Però més enllà dels camps, la necessitat més urgent era l'aigua potable per als habitants.

Imagineu Juneda a finals del 1800. Aconseguir aigua neta era una odissea diària. Però el 13 de març de 1892, l'Ajuntament i els veïns van prendre una decisió ambiciosa: utilitzar els seus pocs diners per portar aigua potable a tot el poble. Van confiar el projecte a Ricard Pagès, un fill de Juneda. L'objectiu era clar: 25.000 litres diaris distribuïts en quatre fonts públiques. Sorprèn la celeritat de l'obra: el 26 de juliol del mateix any ja funcionava. La necessitat era imperiosa.

Però aquesta història no era només per als més pobres. Per a les famílies amb més recursos, van idear un sistema de "plomes" –el dret a 1.000 litres d'aigua al dia per 500 pessetes. Quaranta-nou propietaris van comprar 20 plomes i van costejar la connexió a casa seva. L'Ajuntament va construir la xarxa principal i els més rics van contribuir a l'ampliació per al seu ús. Així, mentre les fonts garantien l'accés a tothom, l'aigua corrent va arribar més ràpidament a l'interior de les cases.

Amb l'aigua corrent, però, va sorgir un nou problema: les aigües residuals. Allò que abans s'escampava pels carrers ara s'acumulava, creant focus d'insalubritat. Així, la necessitat d'aigua potable va portar inevitablement a la construcció d'una xarxa de clavegueram. El progrés, a Juneda, sempre ha estat una cadena de solucions que generen noves necessitats.

Els Contratemps i la Saviesa Apresa: Un Projecte Fracassat

No tot va ser un camí de roses. La dècada de 1920 va veure un segon intent de millorar el subministrament d'aigua, de nou amb Ricard Pagès. Però aquesta vegada, l'obra va ser un fracàs estrepitós per la mala qualitat dels materials, especialment les canonades.

La situació va generar una gran tensió. Un veí, Joan Lamarca, va encarar l'alcalde, Ramon Arqués, amb una queixa que resumia el sentiment general: "L'obra està mal feta, tal com vam advertir, i ara l'hem de pagar". La ràbia i la frustració eren palpables.

Malgrat tot, aquest fracàs va ser una lliçó. Va ensenyar a l'Ajuntament a ser més exigent en la planificació, l'elecció de materials i la supervisió. D'aquest error va néixer una manera de fer les coses millor, clau per a futurs projectes com la transformació de la bassa Bovera i la construcció de les piscines.

La Bassa Bovera: De Problema Sanitari a Centre de Lleure

La bassa Bovera és una història paral·lela que il·lustra perfectament la capacitat de Juneda de transformar els problemes en oportunitats. A principis del segle XX, era un indret insalubre, un abocador d'aigües brutes i deixalles. L'any 1903, l'alcalde Joan Lamarca (el mateix que més tard es queixaria de les canonades) va denunciar els problemes de salut que causava, amb dades que demostraven una major mortalitat a la zona. La seva visió era audaç: assecar-la, omplir-la, crear un bon desguàs i plantar arbres per convertir-la en "un bonic passeig". La idea era excel·lent, però el projecte, massa ambiciós per l'època, va quedar aturat.

Anys després, el 1925, la solució va arribar d'una necessitat més quotidiana. Els veïns de la part alta es queixaven de la llunyania dels rentadors públics. L'Ajuntament va tenir una idea pràctica: construir-ne de nous a la bassa Bovera. L'abril de 1926, ja funcionaven. No era el passeig somiat, però va ser un pas crucial. Per primera vegada, aquell espai brut tenia una funció útil. La construcció dels rentadors va obligar a netejar i organitzar una part de la bassa, que lentament va deixar de ser un lloc perillós per integrar-se a la vida del poble.

El detonant final va ser l'estiu de 1926. La calor era insuportable i l'Ajuntament va prendre una decisió impensable: obrir temporalment els rentadors de la Femosa perquè la gent s'hi pogués banyar. La idea del "bany públic" per lleure va arrelar. Amb la bassa Bovera ja més neta i la gent amb ganes de refrescar-se, el pas següent era lògic: construir unes piscines municipals en aquell espai que ja s'havia començat a transformar.

Les Piscines Municipals: L'Emblema d'un Poble amb Visió

El 1955 va ser un any màgic. Després de dècades de petites victòries i somnis, les piscines municipals de Juneda van ser una realitat. En una època en què banyar-se al riu era la norma, tenir una piscina era un luxe que va convertir Juneda en l'enveja de la comarca. Simbòlicament, el lloc escollit va ser la bassa Bovera, que culminava així la seva metamorfosi d'insalubre a espai de salut i d’alegria.

Les primeres piscines eren rudimentàries: un gran clot amb parets de terra i pedres, sense ciment ni rajoles. L'aigua es canviava de tant en tant però, per a la gent, era el no va més. Van costar 25.000 pessetes, sufragades per l'Ajuntament i la Diputació. Inicialment, l'espai era predominantment masculí, però les dones s'hi van anar incorporant a poc a poc. Deu anys després, el 1965, van arribar el ciment i les rajoles; la introducció del clor va revolucionar la higiene i, amb la construcció del camp de futbol al costat, la zona es va consolidar com el gran centre esportiu i de lleure del poble.

Amb el temps, les piscines, com el poble, van créixer i millorar. Entre els 80 i 90, la família va augmentar amb la construcció de dues piscines més –una per a petits i una altra d'aprenentatge– i les primeres rampes d'accés per a persones amb mobilitat reduïda. L'any 1992, l'Ajuntament va invertir en vestidors i filtratge amb l'objectiu de la màxima qualitat.

Avui, les piscines de Juneda són el cor de l'estiu. Amb preus socials que fan l'accés universal i, més enllà de la natació, són un escenari cultural per a concerts, "tardeos" i cinema a la fresca. La seva gestió és exemplar: el 2021 s’hi va prohibir fumar, es cuiden les zones verdes i un mural creat per la Associació Juvenil Histèriques decora una de les seves parets. Durant la pandèmia de la COVID-19, la consulta ciutadana sobre la seva obertura va demostrar l'estima i la confiança del poble.

La història continua. Juneda ja pensa en el futur amb un projecte de més de 100.000 euros per fer les piscines encara millors: més sostenibles amb sistemes d'estalvi d'aigua i plaques solars i totalment accessibles, sense barreres. L'ambició és convertir-les en un model de sostenibilitat per a tota la comarca.

Els Rentadors: Memòria i Música

Un altre element fonamental de la cultura de l'aigua a Juneda són els antics safareigs públics, coneguts com "Els Rentadors". Datats de finals del segle XIX, més enllà de la funció higiènica, van ser un punt de trobada vital per a les dones. Eren llocs de conversa, de transmissió de notícies i de sabers.

Amb l'arribada de l'aigua corrent a les cases i les rentadores domèstiques, van caure en desús. Però recentment, el municipi ha fet un esforç notable per recuperar aquest patrimoni. Restaurats, formen part de la "Ruta de l'Aigua" local, oferint un espai visitable.

Aquesta nova vida dels safareigs ha culminat amb la creació del festival de música "Els Rentadors". Des del 2019, aquest esdeveniment estival ha transformat l'històric recinte en un escenari íntim, fusionant patrimoni, música d'autor i folk. S'ha consolidat com una de les cites culturals de referència a les terres de Lleida, atorgant una nova i vibrant identitat a aquest espai carregat d'història.

El Llegat que Continua Fluint

Així, la història de l'aigua a Juneda és un relat de superació i d’unió. Comença amb la necessitat bàsica de l'aigua potable, passa per la transformació d'un espai insalubre en un centre de vida i culmina amb unes piscines que són el cor del poble a l'estiu.

Les piscines són el millor exemple d'aquest viatge. En setanta anys, han passat de ser un simple clot a terra a unes instal·lacions modernes i compromeses. Són la prova que l'Ajuntament ha treballat sempre a prop de la gent, invertint i millorant any rere any. No en va, reben més de 15.000 usuaris cada estiu i han estat premiades per la seva bona gestió.

La lliçó de Juneda és clara: el progrés s'aconsegueix amb paciència i treballant plegats. S’ha après dels èxits, però també dels fracassos, com el projecte de canonades que va sortir malament. Cada pas, cada millora, s'ha construït sobre l'anterior. El canvi, des d'aquella bassa bruta i perillosa fins a somiar amb una piscina sostenible que no contamini, és, senzillament, increïble.

La història de l'aigua a Juneda és, en definitiva, la història d'un poble amb memòria que no deixa de mirar cap al futur. Les piscines continuaran creixent i innovant, però ho faran sense oblidar mai ni com van néixer ni tot l'esforç que hi ha al darrere. D'aquesta manera s'asseguren que el llegat de l'aigua continuï fluint, donant vida al poble i inspirant les generacions que vindran.