Parlem amb Àlvar Mongrell, veterinari del Centre Manescals de Juneda: com afecta la nova normativa de medicaments veterinaris

Visitem el Centre Veterinari Manescals de Juneda per conversar amb Àlvar Mongrell, veterinari amb 27 anys d'experiència i profund coneixedor dels canvis que afecten el sector. Amb motiu de les recents modificacions legislatives sobre la dispensació de medicaments i el control dels antibiòtics, li preguntem com està impactant aquesta nova normativa en el dia a dia de la seva feina i en la salut dels animals.

Com ha afectat la nova normativa a la vostra capacitat per dispensar medicaments directament a la consulta veterinària?

Àlvar Mongrell explica que, en el seu cas, la nova normativa no ha suposat un gran canvi en la pràctica diària. “Puc continuar dispensant medicaments com abans. El que ha canviat és que, especialment en el cas dels antibiòtics, ara cal registrar tota la medicació que dispensem de forma telemàtica”, afirma.

Aquest registre obliga a ser més acurat i detallat, però segons Àlvar, “no és res que compliqui la feina; és un procediment que, amb els programes actuals de gestió, es fa automàticament quan emeto la recepta”. Si bé reconeix que és “una mica més de feina burocràtica”, considera que el control de l’ús dels antibiòtics és positiu per evitar l’abús i la resistència bacteriana.

Quins tipus de medicaments tenen ara més restriccions a l’hora de ser dispensats?

Els medicaments que pateixen més control són els antibiòtics. Àlvar explica que s’han classificat en diferents grups (A, B, C i D) segons el seu ús i el nivell de resistència que poden generar. “Els del grup D es poden utilitzar de manera més habitual amb una simple prova microscòpica. En canvi, els del grup A o B requereixen un cultiu i antibiograma abans de poder ser administrats”.

Això implica fer un cultiu de la mostra i analitzar quin antibiòtic serà més efectiu, un procés que pot retardar uns dies l'inici del tractament ideal, tot i que en casos urgents es pot començar amb un antibiòtic provisional.

Creus que hi ha una confusió entre la Llei de Benestar Animal i el Reglament europeu sobre medicaments veterinaris?

Segons Àlvar, sí que hi ha hagut una barreja de normatives que ha generat certa confusió. Recorda que ja fa anys que els veterinaris se senten menystinguts com a sector, especialment des que se’ls va aplicar l'IVA del 21%, equiparant la seva activitat a un servei de luxe.

“Nosaltres formem part del sector sanitari”, defensa Mongrell. “Som la primera línia per controlar zoonosis i malalties que poden afectar també les persones. Però sovint no se'ns ha tingut en compte ni a l’hora de regular la medicació ni en altres aspectes.”

Sobre la nova regulació de la medicació, Àlvar destaca que la prohibició de cedir fàrmacs a pacients que no han estat visitats pel mateix centre pot generar complicacions, especialment a les zones rurals.

Quines són les principals dificultats que us trobeu per garantir que els animals rebin el tractament prescrit?

Una de les dificultats més rellevants, segons Àlvar, és que les farmàcies no sempre disposen del medicament adient per a l’espècie, el pes o la patologia de l’animal.

“No és el mateix medicar un gat de tres quilos que un gos de trenta. Les dosificacions canvien i no sempre hi ha formats adequats”, afirma. A més, considera que forçar a obtenir el medicament a la farmàcia pot alentir l'inici del tractament, especialment en situacions d'urgència.

Com reben els propietaris d’animals aquestes noves limitacions?

Molts propietaris han expressat dubtes i preocupacions. “M'han preguntat què està passant, per què no poden rebre directament el medicament aquí. Jo els explico que, si és per a un pacient que he visitat jo mateix, sí que el puc cedir. El problema seria si algú em porta una recepta d’un altre veterinari: llavors, legalment, no el podria dispensar”, detalla Mongrell.

Hi ha suficient claredat i formació per part de les administracions sobre el que es pot o no es pot fer en relació amb la medicació veterinària?

Àlvar lamenta que no. “No s'ha consultat prou el sector veterinari. Escoltar-nos hauria evitat molts malentesos i improvisacions posteriors”. Considera que la comunicació amb els professionals ha estat insuficient i que, en molts casos, les normatives han hagut de ser rectificades a posteriori.

Quines millores proposaries per garantir tant el compliment legal com el benestar real dels animals?

Àlvar Mongrell aposta per tres línies de millora:

• Permetre que els veterinaris cedeixin directament la medicació necessària als seus pacients, de manera controlada i segura.
• Rebaixar l'IVA aplicat als serveis veterinaris, per reconèixer la seva condició de servei sanitari essencial.
• Fomentar una comunicació més clara i bidireccional entre administracions i professionals veterinaris, per assegurar que la legislació respongui a les necessitats reals de la pràctica clínica.

“El nostre objectiu és garantir la salut dels animals amb el màxim rigor”, conclou. “Per fer-ho, necessitem eines eficaces, un marc legal que tingui sentit i una consideració real de la nostra tasca dins del sector sanitari.”