El dissabte 29 de juliol a les 12:00 hores, el Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP) a Juneda va inaugurar la fascinant exposició "Caliquenyos: El Tabac Clandestí de Ponent". En aquest esdeveniment, també va ser-hi la revista FONOLL com el cronista oficial de Juneda.

L'acte inaugural va estar amenitzat per l'actuació de la Massa Coral Els Cantaires, i els assistents van poder gaudir d'un pica-pica vermut gràcies a la col·laboració de l'Associació de Dones Junieta i l'Associació contra el càncer a Juneda.

"Caliqueños: El Tabac Clandestí de Ponent" ens submergeix en una realitat que tots coneixien, però que oficialment no existia. Es tracta d'històries de fills que a l'escola no podien fer esment de l'ofici dels seus pares, de pagesos que no declaraven tota la seva producció i de fórmules gelosament guardades en secret. Aquesta exposició narra la història de venedors que carregaven els seus cotxes a la foscor de la nit per abastir bars i cafeteries a tot el país.

Pel que fa a la producció a Juneda, es va iniciar el 1917 i va experimentar un creixement significatiu a partir de la dècada dels seixanta, amb l'obertura de noves rutes comercials. Durant aquests anys, es van esquivar els estrictes controls de la Guàrdia Civil mitjançant una diversificació de la producció i la distribució a nombroses llars del municipi. Amb l'arribada de la democràcia, la persecució policial es va relaxar, cosa que va permetre un auge encara més gran en l'activitat.

La història es centra en homes i dones que, en els difícils temps de la postguerra, van trobar maneres enginyoses de guanyar un ingrés addicional i, en alguns casos, construir empreses clandestines. A mesura que el temps avançava, aquestes empreses lluitaven per emergir de les ombres i operar dins de la legalitat, encara que amb resultats incerts.

Aquesta exposició permanent ens parla de esforç, la creativitat i també de les enveges que no es podien expressar obertament. Però, sobretot, posa el focus en les dones: les que lideraven els negocis i les que treballaven en tallers clandestins. Van ser elles les que enroscaven, embrutaven les mans i havien de fugir quan sorgia una denúncia.

A més, l'exposició se centra en quatre pobles: Fondarella, Torres de Segre, Torregrossa i Juneda. Aquests llocs van ser testimonis de la fabricació de la quantitat més gran de caliquenyos i on s'ha pogut seguir la petjada d'aquest tabac produït per pagesos i obrers.

La postguerra, caracteritzada per l'escassetat d'aliments, va desencadenar l'auge d'una de les indústries més poderoses a Ponent: la del caliquenyo. Aquest negoci clandestí no només va treure desenes de famílies de la pobresa, sinó que, amb el pas dels anys, les va fer prosperar.

El terme caliquenyo possiblement es deriva de la ciutat colombiana de Cali, on es creu que aquest peculiar cigar té les seves arrels. Durant el segle XX, aquests cigars d'aspecte singular van experimentar un gran auge de producció a la Comunitat Valenciana, així com a la nostra comarca de les Garrigues . Tot i això, la seva elaboració artesanal no va aconseguir la popularitat fins després de la Guerra Civil, a causa de la necessitat de sobreviure en temps difícils. A Juneda, dues de les primeres cases conegudes en la fabricació de caliquenyos van ser

Cal Canó i Cal Fragatí, on les dones van tenir un paper fonamental a impulsar aquesta producció.

La fabricació del caliquenyo, aquest peculiar pur que durant l'era franquista solien portar a la boca la majoria dels homes, es va convertir en una indústria de tal influència que fins i tot va arribar a la Moncloa (es rumoreja que el rei Joan Carles va arribar a fumar-lo). Paradoxalment, aquests van ser temps d'una intensa persecució policial, ja que el Govern defensava el monopoli de Tabacalera, l'única empresa pública amb drets exclusius de producció i distribució de tabac a Espanya.

En realitat, gran part de la collita de Lleida s'enviava legalment fins a Albal, una localitat valenciana que era el centre oficial de recepció del tabac per transformar-lo en cigars. Tot i això, els agricultors de les Garrigues plantaven molt més tabac del que permet oficialment per garantir suficient matèria primera als tallers clandestins de caliquenyos. Per evitar denúncies i confiscacions, tota la feina es feia en secret a les cases. Els productors distribuïen les fulles de tabac entre les dones, i cada divendres recollien els purets ja enrotllats, pagant en efectiu.

La indústria dels caliquenyos era artesanal i de propietat local. Un dels processos més delicats era l'assecatge, a diferència dels cigars que s'assecaven per al seu consum immediat. Inicialment, es torraven a cuines econòmiques, però amb l'augment de la producció, es va sol·licitar l'ajuda de forners i fins i tot es van construir forns domèstics. A l'exposició de Juneda s'exhibeix un exemple d'un bidó de benzina adaptat com a fogó.

El cicle de cultiu del tabac, des de la sembra fins a la collita, durava aproximadament cent dies. Inicialment, les famílies camperoles sembraven les llavors en planters de terra i, després d'unes dues setmanes, les primeres plàntules començaven a emergir. Aproximadament un mes després, les plàntules d'uns deu centímetres d'alçada es trasplantaven al camp al maig, on es llaurava la terra en forma de cavallons. Durant el creixement, es regaven regularment i s'aplicaven adobs naturals com el nitrat de potassa per fomentar-ne el desenvolupament. Quan les plantes superaven un metre d'alçada, es podaven per afavorir-ne el creixement.

La collita es feia a mitjan agost, quan les fulles presentaven petites rugositats. Es tallaven les tiges i es penjaven les plantes cap per avall per assecar-les durant dos mesos. Al novembre, les plantes havien de tenir un color completament marró i, amb l'arribada de la humitat de les boires, es procedia a esfullar-les sense preocupació de fer-les malbé. Després, les fulles es lligaven en manats que es lliurarien als qui els convertirien en caliquenyos, generalment les dones. El primer pas era aromatitzar els manats submergint-los en líquids que donaven el sabor característic de cada casa, sent aquesta recepta un secret gelosament guardat.

Després de dos dies de maceració, els manats s'assecaven de nou abans de convertir-los en cigars. Les dones seleccionaven les fulles, utilitzant les més petites i de menor qualitat per a l'interior del cigar i les més grans i de millor qualitat per embolicar-lo. Les fulles s'enganxaven amb una barreja d'aigua i farina o, de vegades, amb cola d'empaperar parets. Quan s'havien muntat els cigars, es tallaven a mida i es torraven. La torrada era un procés de combustió lenta que podia portar diverses hores i es realitzava en forns casolans fets amb bidons de metall o estufes de butà o llenya. Aquests llocs clandestins, com soterranis, golfes o garatges, eren ideals per a aquesta activitat il·legal.

El 1636, es va fundar Tabacalera Espanyola com una empresa pública que va exercir un control absolut sobre la indústria tabacalera a Espanya. Això li va permetre establir preus i supervisar la distribució de tabac al país. La introducció de la planta de tabac a Europa va passar després de la conquesta d'Amèrica, ja que les condicions de clima càlid i alta humitat al continent americà van resultar ideals per al seu cultiu molt semblant al clima de Juneda gràcies al regadiu.

A partir de la dècada dels noranta, es va observar un creixement notable a la indústria tabaquera, amb més de quaranta productors, especialment a Juneda. Després, amb la liberalització del sector (la privatització de Tabacalera el 1999 sota el govern d'Aznar, que va donar origen a Altadis), es va obrir la porta cap a la legalització.

Quan el Govern va aprovar la Llei de Liberalització del Mercat de Tabac el novembre de 1998, la família Castelló i altres van començar un procés burocràtic per sortir de la clandestinitat en què havien estat operant durant sis dècades, evitant sorpreses en inspeccions fiscals. Amb grans esforços burocràtics, l'any 2000 van sorgir Tabacs Juneda i, alguns anys després, La Junedenca com a empreses legals, però els tallers clandestins van continuar operant Finalment, algunes empreses a Juneda van obtenir l'autorització de l'organisme autònom Comissionat per al Tabac, del Ministeri d'Economia i Hisenda, per produir i vendre els productes de manera legal.

Amb l'obtenció de la llicència, "Tabacs Juneda" va tancar l'any 2000 amb un renovat optimisme i es va preparar per enfrontar el 2001 amb la ferma convicció que seria l'any definitiu per enlairar-se i consolidar-se. Van expandir significativament el seu espai de treball, passant de 70 a 150 metres quadrats, al mateix temps que van augmentar la seva plantilla d'empleats de 6 a 20. Aquest augment en la capacitat de producció va portar a una duplicació a la producció de cigars i una quadruplicació a la producció de caliquenyos.

Tabacs Juneda comercialitza els seus productes sota les marques Caliquenyos de Juneda i Cigars Puros Juneda en estancs ubicats a Catalunya i la Comunitat de Madrid, amb plans d'expandir-se gradualment a altres comunitats autònomes per satisfer la creixent demanda. A més, exporten els productes al Principat d'Andorra.

Un dels desafiaments més importants que va enfrontar Tabacs Juneda va ser el llançament del seu lloc web, Tabacsjuneda.com, amb l'objectiu de fer-se conèixer internacionalment i oferir la seva producció a través de vendes en línia. L'empresa d'origen familiar espera que la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya aprovi la sol·licitud per obtenir una designació de zona tabaquera, fet que seria un pas crucial. Això els proporcionaria igualtat de condicions amb altres produccions agrícoles i accés a subvencions de la Unió Europea, garantint així la continuïtat del cultiu.

 Les constants campanyes antitabac i la prohibició de fumar en bars (el lloc tradicional per consumir caliquenyos) van contribuir al declivi del negoci. A partir del 2010 tabacalera va deixar d'adquirir tabac dels productors locals, cosa que finalment va portar al tancament de totes aquestes empreses. Tot i això, s'afirma que encara es fabriquen i venen caliquenyos a Juneda actualment.