És la base del benestar i del funcionament efectiu de les persones… No es pot tenir un bon estat de salut sense salut mental, així es defineix al Canal Salut del portal de la Generalitat de Catalunya. Quan una persona no sap respondre al que la societat demana o no pot fer una vida quotidiana perquè no respon a les seves habilitats, s’està parlant d’una falta de salut mental. De fet, ens afecta a tots, segons l’OMS, una de quatre persones experimentarà algun problema de salut mental a la seva vida.

Hi ha molts factors que hi influeixen, se’n pot tenir cura de diferents maneres i fins i tot demanar ajuda si no se sap gestionar perquè la salut mental té un gran impacte en la nostra vida i fins i tot pot generar-nos altres tipus d’inconvenients al nostre cos. Tot i això, la salut mental no va ser considerada amb un tracte particular fins al 1953. La Segona Guerra Mundial va crear seqüeles traumàtiques a un gran nombre de persones. La ineficàcia i el dubte de com tractar-los va demostrar que s’havia d’aprendre a gestionar-la per a poder tenir una bona vida rutinària i autònoma. Què va passar amb tota la gent que no va rebre un tracte concret per al que li passava? Doncs que el trauma podia fer-los canviar el rumb de la vida. Es necessitava un tractament psiquiàtric que no tenien, però en notar com de decisiu és per cada individu tenir una bona salut mental es va anar investigant i evolucionant en la matèria al llarg dels setanta. L’atenció que se li va donar va permetre veure que pot afectar a qualsevol; així doncs, el tractament va sortir d’hospitals únicament psiquiàtrics i va poder incloure’s en la sanitat general per poder arribar a més nombre de persones. 

Als noranta van començar a classificar els diferents tipus d’afectats i de tractaments. I a conseqüència van aparèixer els primers estigmes i adjectius per qualificar de boig a algú que no sap o no pot actuar de la forma que voldria, o que voldrien els altres. En altres paraules, es desacredita a la persona de “normal” i socialment es tolera.  

El 2023, a Austràlia es decideix fer un estudi. Mitjançant proves entre els joves del país i extrapolant i comparant els resultats amb altres llocs del món, es conclou que la gent jove tendeix a tenir una pitjor salut mental. Posant-ho en comú amb altres dades de dècades enrere, es veu que els joves sempre s’han vist més afectats, la diferència és que, fins a final dels vuitanta, tots els que de joves s’havien vist amb problemes de salut mental havien millorat en arribar a l’edat adulta. Però s’observa que, a partir de la dècada dels noranta, les persones que en joventut pateixen un malestar en salut mental no són capaços de millorar. 

El motiu es pot donar per molts factors que existeixen en les noves generacions i que provoquen més vulnerabilitat, per exemple: l’ús desmesurat de les xarxes socials, l'assetjament o la resposta emocional a les expectatives que té cadascú. Un efecte també pot ser la mateixa consciència sobre si es té o no salut mental, creant una sobreinterpretació de com s’està. Un altre, pot ser l’angoixa per la situació socioeconòmica que viu l’individu o molts altres diversos factors que afecten, o poden afectar, cada persona. Tots actuem de forma diferent, tots ens afrontem a situacions diferents i tots vivim una vida diferent per molt que a ulls externs sembli similar a la dels altres. 

Avui dia es defineix com a trastorn de salut mental a l’alteració clínicament significativa de la cognició, la regulació de les emocions o el comportament de l'individu, segons l'OMS. N’hi ha de diferents, de més comuns que afecten un gran nombre de persones com l’ansietat, que n’existeix de més o menys gravetat; o la depressió, la qual afecta directament l’estat d’ànim. També es reconeixen, i afecten un gran nombre de persones, la bipolaritat, els estats posttraumàtics, l’esquizofrènia o els trastorns de conducta alimentària, entre molts altres.

La prevenció en salut mental també existeix. És l’atenció als qui ens envolten i la capacitat i la preocupació de notar quan algú no respon com ho feia i oferir espais de confiança i de seguretat. En l'àmbit personal, s’ha d’intentar abastar a una responsabilitat individual: s’ha de complir amb rutines de sol, d’alimentació, horaris i activitat física. L’equilibri i la responsabilitat són essencials perquè el nostre cos no s’enfoqui únicament en un punt d’atenció. La toxicitat no només pot venir de l’exterior, nosaltres hem d’aprendre a tractar-nos bé de forma individual per després externalitzar-ho als altres. Aquesta acció és clau, sobretot en anys adolescents i de creixement. 

Tot i els consells des de diferents fòrums mèdics i des de documentació accessible per la ciutadania, no sempre és fàcil actuar així. Quan això passa, és important saber que l’ajuda professional també és una sortida digna. Al final, la felicitat pot ser accessible per a tothom, però comunitàriament ens hem d’ajudar i no fer-nos interioritzar el que ens passa. Malauradament, també s’ha de ser conscient que el sistema sanitari, en relació a la salut mental, encara ha de recórrer un gran camí per ser perfecte. Hi ha moltes carències, és per això que des de diferents organitzacions mèdiques es demana que socialment ens donem suport i deixem els estigmes a part.