La revista Fonollvol retre homenatge al Club d’Escacs de Juneda amb una breu història dels escacs a Catalunya, en el seu centenari. Aprofitant l’inici de la Festa Major, el club, en col·laboració amb l’Ajuntament, ha celebrat el seu tradicional Campionat de Partides Ràpides, un esdeveniment que marca el preludi festiu.

Més d’una vintena de jugadors, amb un lleuger augment de participants federats (15), s’han reunit al vestíbul municipal per competir en partides amb un sistema de penalització de temps. Una de les novetats d’aquesta edició és la participació d’una jove promesa del club, fruit de les seves activitats extraescolars.

Malgrat la competència d’altres esports, el Club d’Escacs Juneda es manté ferm en la seva missió de captar nous talents. De fet, és l’únic club d’escacs actiu a les Garrigues, consolidant-se com l’epicentre d’aquest esport a la comarca. La seva continuïtat demostra que els escacs tenen un lloc destacat en la vida social i esportiva local.

En un moment en què la Federació Catalana d’Escacs celebra el seu centenari, aquest joc mil·lenari demostra una vitalitat sorprenent a tot el territori. La imatge tradicional dels escacs, associada a sales elegants i homes amb corbata, ha donat pas a una realitat vibrant, popular i diversa, amb més de 7.000 jugadors federats. Aquesta passió es manifesta tant en grans tornejos internacionals com en esdeveniments locals arrelats a la cultura popular, com el que cada any dona el tret de sortida a la Festa Major de Juneda.

La relació de Catalunya amb els escacs és profunda. La primera referència documentada a Europa podria ser catalana: el testament del comte d’Urgell, Ermengol I, de l’any 1008, on llegava unes peces d’escacs a un convent. Aquest fet demostra que el joc, provinent del món àrab, ja estava present a les corts i monestirs fa més d’un mil·lenni.

La versió moderna dels escacs tornaria a arrelar a finals del segle XIX, importada dels cafès de París i de Viena per empresaris curiosos. Llocs emblemàtics com el Restaurant 7 Portes o el Liceuvan acollir les primeres partides. Aquest nou impuls va culminar amb la fundació del Club d’Escacs Barcelona el 1921 (el primer de l’Estat) i, poc després, la creació de la Federació Catalana d’Escacs (1925)per part de tretze clubs pioners.

En un episodi singular, la Federació Catalana va ser admesa a la Federació Internacional (FIDE) el 1927, abans que existís la Federació Espanyola. Aquest reconeixement, similar al del rugbi, va quedar interromput amb la creació de l’ens estatal el 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera. Malgrat intents recents per recuperar l’oficialitat internacional, la porta continua tancada.

Un punt d’inflexió clau va ser el gran torneig organitzat durant l’Exposició Universal de Barcelona (1929), que va atraure els millors jugadors del món, com el campió cubà d’arrels catalanes José Raúl Capablanca. Més enllà de la seva rellevància competitiva, el torneig va deixar un llegat immortal: el gran mestre polonès Savielly Tartakower va batejar un moviment poc comú com a "Obertura Catalana" en honor als seus amfitrions. Avui, aquesta obertura és emprada per llegendes com Magnus Carlsen.

Durant aquells anys, Barcelona es va convertir en parada obligatòria per a genis com el rus Aleksandr Alekhine i, després de la Guerra Civil, la ciutat es va consolidar en el circuit mundial amb torneigs on van brillar figures com el mallorquí Arturito Pomar o grans mestres catalans com Miquel Illescas, vuit cops campió d’Espanya.

Lluny de ser una peça de museu, els escacs viuen una nova edat d’or. L’èxit de sèries com Gambit de Damaha provocat un auge espectacular, especialment entre el públic femení. A la Federació Catalana, més del 70% de les dones federades són menors de 18 anys, una autèntica revolució.

La imatge de les partides al carrer, a la plaça Catalunya o a les Rambles, que semblava decadent, ha revifat. Avui, la seu de la Federació es troba a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, un símbol del seu caràcter obert i popular. Amb tornejos internacionals consolidats com els de Sant Martí i Sants, els escacs a Catalunya demostren que, des de les antigues fàbriques fins als vestíbuls municipals, el seu futur és tan gloriós com la seva història.