Són les darreres paraules d’una cançó que forma part d’una de les històries explicades al llibre Combats perduts (Fonoll) del junedenc Pere Bellmunt i Beà (reconegut activista cultural desaparegut recentment, poeta, escriptor…). El llibre és “un homenatge als que van lluitar a la batalla de l’Ebre i als homes i les dones que, passada la guerra, en circumstàncies dificilíssimes, van treballar i van pujar aquesta terra”.

L’autor hi relata el que li va explicar el seu pare, com a soldat de l’exèrcit republicà “que amb altres veïns (de Juneda) va lluitar i patir a la batalla de l’Ebre” i “els fets viscuts abans, durant i després de la Guerra Civil”. Un bon document gràfic tant per aprofundir en el coneixement de la contesa espanyola i la postguerra, des d’una visió més local i familiar, com per saber història de la vila. Sense el text, tot romandria en l’oblit.

Hi ha col·laborat amb un agraïment a l’autor del llibre, la directora de la revista Fonoll, Anna Berent Palau, “Estimat Pere, per la revista Fonoll ets i has estat una peça fonamental, un puntal que revista rere revista ens mostra la teva part més poètica, literària, culta, estudiosa i d’una extraordinària sensibilitat interior”. I també ho ha fet el prologuista i transcriptor Josep Teixidó: “alguns moments fan posar la pell de gallina”. És ben cert. Hi ha, però, fragments que ens fan somriure: “Au, doncs, deixa’m passar, que ja aniré a robar una cosa o altra”. I trossos que desprenen esperança: “Ho vam passar, perquè la vida sempre guanya”.

Va per a vós, Pere.

Al Sr. Pere Bellmunt i Beà, in memoriam.