Conec un home que no necessita posar-se repel·lent de mosquits perquè els mosquits no se li atansen; i no m’estranya, jo tampoc no m’hi atanso, el trobo repel·lent.

                                       _____________________________________________                                        

Quan vagis a veure un conegut a l’hospital és important parar esment en què expressi el malalt en el moment d’acomiadar-te: no és el mateix que digui “Gràcies, adeu” que exclami “Gràcies a Déu!”

                                       _____________________________________________ 

Qui ho diu que a Juneda no hi ha espionatge? He parlat amb gent que estic convençut que és de contraintel·ligència.    

                                        _____________________________________________                                              

La interrupció generalitzada del subministrament elèctric del 28 d’abril ha suscitat moltes preguntes de les quals, encara avui, no n’hem rebut explicacions. Jo, com tu, només sé la resposta d’aquesta pregunta: Qui l’ha pagada l’apagada? Jo, com tu.

                                        _____________________________________________ 

Si algú es vol comprometre i apostar per una relació de parella ha de tenir clar que, en la paraula comprometre, hi ha dos verbs: el verb comprar i el verb metre. Aquesta simbiosi no enganya: Si vols metre, primer has de comprar.

                                         _____________________________________________ 

Quines casualitats que té la vida! Just ara que s’ha mort el papa Francesc i no han parat d’encadenar notícies com per exemple: de quina manera s’havia d’orquestrar el funeral, els possibles papables (si la màxima autoritat del Vaticà pogués ser una dona, suposo que no parlaríem de mamables, oi?) el conclave, el cardenal Àngelo Becciu, la necessària renovació de l’Església, la fumata, el cardenal escollit, quina serà la seva residència oficial, el nom que ha triat, etc. i ja en començava a estar empatxat, he descobert que existeix el verb empapatxar amb el mateix significat. Doncs, rectifico, ja no estic empatxat, estic empapatxat. 

                                          _____________________________________________         

Avui dia que els matrimonis homosexuals són legals tenim sort que ja no s’estili, com es feia abans, de dir fill polític al gendre (o mare política a la sogra), perquè, si el teu fill fos un polític i es casés amb un altre polític, es donaria el curiós cas que tindries un fill polític casat amb el teu fill polític, polític.      

                                           _____________________________________________                                 

L’estat espanyol ens estava bombardejant amb un espot institucional que deia textualment: Esto es España, un gran país. Hoy, el motor económico de la Unión Europea. Un país que produce, que investiga, que cultiva, que fabrica. Un país que no se para y que no se va a parar por muchos obstáculos que nos encontremos porque aquí sabemos lo que hacemos y lo vamos a seguir haciendo...” Darrerament, però, han suprimit la frase “Hoy, el motor económico de la Unión Europea” M’imagino que les riallades, el mal de panxa que fan els esclafits de riure i la hilaritat que aquesta afirmació ha provocat a Europa, els deu haver fet retractar i l’han hagut de suprimir d’aquesta grotesca propaganda. Però si analitzo el que afirma després, crec que és un avís per als navegants catalans i una amenaça encoberta. Fixeu-vos-hi: “Un país que produce (proves inexistents quan els interessa), que investiga (si convé, amb mètodes furtius, amb infiltracions i amb espionatges il·legals), que cultiva (acusacions capcioses i afirmacions fal·laces), que fabrica (notícies falses i calúmnies injurioses). Un país que no se para (aquí heu d’entendre que volen dir que nosepara, escrit tot junt, volent dir: aquí todo està atado y bien atado) y que no se va a parar por muchos obstáculos que nos encontremos (deixant clar que ens diuen: si vosaltres ho torneu a fer, nosaltres ho impedirem pel civil i pel criminal) porque aquí sabemos lo que hacemos y lo vamos a seguir haciendo...(perquè allà on no arribin les lleis, sabem que els jutges les reinterpretaran, les vegades que calgui, a fi i efecte que acabeu multats, escarnits, empresonats o exiliats ...)”. En fi, com diu l’espot: ESTO ES ESPAÑA.    

                                                 _____________________________________________                                          

Trobo que en alguna escena de les pel·lícules del planeta dels simis s’hi hauria de veure una mona padrina que regala al seu fillol un pastís amb una figura de xocolata mentre li diu: “Aquesta Pasqua la humana te l’he feta de nata”                     

                                                 _____________________________________________                      

Els treballadors del Carrefour porten un uniforme on es pot llegir: Estoy aquí para atenderte. Per una banda, el fet que no estigui escrit en català és un menyspreu a la nostra llengua i, per altra banda, el que diu no és veritat perquè difícilment et poden atendre si no t’entenen. Jo sempre parlo en català perquè penso que parlar als nouvinguts en espanyol és una falta d’educació (curiosament, hi ha molts catalans que es passen a l’espanyol perquè consideren que ho han de fer per educació), ja que parlant-los en el nostre idioma, l’idioma del país, és una manera d’ajudar a integrar-los perquè, si no ho fem, és com si els hi diguéssim “tu no ets dels nostres i no t’ajudaré a fer-te’n sentir. El català el reservo per als meus i tu ets un foraster”. Doncs bé, ja m’he trobat en dues ocasions que no m’han comprès quan he demanat que m’atenguessin i he hagut de fer mans i mànigues per fer-me entendre. Per tant, aconsellaria als capitosts del Carrefour que canviessin la frase i que, en comptes de l’actual “Estoy aquí para atenderte” hi posessin “Estoy aquí para entenderte”. I en català, esclar.

                                                    _____________________________________________                                 

M’estava mirant el documental L’única dona de l’orquestra, que ret homenatge a la música Orin O’brien i, en un moment donat, hi ha una contrabaix que diu: “Jo no deixava que ningú em toqués el baix, i menys encara un home”. Jo no sé si totes les dones que toquen el contrabaix fan el mateix, però si no volen que els toquin els baixos, potser tindran més dificultats per trobar parella que les mestres, perquè aquestes, si ho fas malament, t’ho fan repetir cent vegades.       

                                                     _____________________________________________                                                         

L’ús de les preposicions “en” i “amb” produeix moltes confusions i no és estrany veure escrit “No creia amb Déu” o “Pensava amb aquells fets” on, erròniament, s’ha utilitzat la preposició “amb” en comptes de la preposició “en”. Aquests errors gramaticals també són presents a la política. Recordeu, per exemple, que el PSOE va prometre acabar amb la corrupció i el que ha fet ha estat acabar en la corrupció.   

                                                     _____________________________________________                                

Vaig trucar a l’intèrfon d’una casa i em contesta una veu femenina que em pregunta: Que ets tu? Jo vaig contestar amb la seguretat envejable i amb la confiança que et dona saber la resposta correcta: Sí, soc jo. Sento el brunzit de la porta i quan entro, la dona que m’havia contestat exclama des de l’escala: Ah! Ets tu! Em vaig quedar parat. De què se sorprenia? No havia quedat clar que era jo? 

                                                      _____________________________________________                                               

He tocat sense voler la tecla de les majúscules i he escrit aristòcRATES; ho he deixat així. 

                                                       _____________________________________________                            

Només tenim un 25% de possibilitats de néixer en un any de traspàs, però un 100% de morir en l’any del traspàs.