“I l’arbre que el produeix és sagrat, venerable, bíblic i símbol de la pau.” Josep Vallverdú i Aixalà al seu llibre de memòries “Mosaic de tardor” (Proa).

“La nostra cuina pagesa deu ser originada més amunt de l’Olimp dels déus”.

“Som una nació de mil colors”.

“En el fons, ella (Isbel Arqué) era una pedagoga, una pedagoga d’una peça”. (quan parla de les dificultats que va tenir la seva primera esposa la Sra. Isabel Arqué, en la creació de l’Escola Alba)”.

“Viladot fou l’altre meu jo, en el terreny de l’escriptura”.

“Per als tutors i directors -i per als mestres vocacionals- pràcticament l’horari és continu. He conegut directors d’escoles similars a l’Alba i tots procedien com la Isabel, estaven absorbits pel servei, molt pendents també de la persona de l’alumne en el seu ambient familir: Jordi Galí, Ramon Fuster i Rabés, Josep Perenya. És com cal que sigui, ho reconec, la persona de l’alumne es perllonga en el cervell del mestre més enllà de les clases, el mestre ha de conèixer els problemes domèstics del nen o nena, perquè de segur que explicaran el mapa mental i les metes no del tot assolides per l’alumne”.

“Qualsevol cosa que no fos Franco era un canvi; però al fons quedava una xarxa que retenia moltes persones franquistes en llocs clau, i aquesta anomalía ha persistit i en veiem els efectes càustics encara avui.”

Són fragments del llibre que desitjo compartir amb els lectors de la revista Fonoll perquè m’han encantat. Esteu convidats a fer la vostra tria.