Donat que heu canviat la ubicació, volíem fer quatre pinzellades als lectors de com és l'activitat al quiosc.

Anem a fer una mica la historia. Jo treballava a Torregrossa a la confecció continuar-hi treballant mentre estava embarassada. Vaig plegar en divendres i la Marta va néixer en dilluns o sigui que vaig treballar fins a l’últim dia. De fet, jo ja havia anat preguntant, i la Maria em va dir que ja ho tenia cobert, però sort es va quedar el número per si de cas. I quan estava de baixa maternal em va venir a buscar i em va dir si encara hi estava interessada, així que li vaig dir i tan clar que sí. I estant de baixa maternal vaig començar a treballar, però llavors podies estar de baixa i cobrar, podies fer-ho tot.

Primer vaig començar a treballar al costat de la joieria que ara no hi ha res, a Cal Ton dels diaris, allí potser hi vaig treballar 2 o 3 anys. Llavors quan van comprar l’edifici de Cal Valentí i vam traslladar-nos-hi un Divendres Sant que no hi ha diaris.

Van comprar tot l’edifici, i van posar-hi el Quiosc a baix, fins al 2015, que a finals per Nadal o així la Maria em va dir que ella es jubilava i que si m’interessava, a partir de l’1 de març del 2016 en podria ser la propietària i així va ser. Però l’edifici continuava sent dels Grau i jo pagava un lloguer, fins fa 4 o 5 anys, que se’l van vendre a GAP (Gestió Agroramadera de Ponent). Nosaltres vam continuar igual, però pagant el lloguer a GAP, perquè GAP sempre ens havia dit que no ens volien fora. Que preferien que estiguéssim allí, perquè el quiosc és un negoci net, no fa fums no fa sorolls, tens la casa vigilada i així havíem continuat pagant lo lloguer igual, fins a enguany. GAP ja ens havien dit que farien la seu de la fundació allí, que hi havia d’anar un ascensor, que potser ens prendrien un bocí del magatzem, però  nosaltres podríem continuar treballant sense cap problema. Però per Setmana Santa ens van dir que s’ho han rumiat i que l’ascensor hauria d’anar, no al mig de la botiga, però si al mig del magatzem perquè allí s’acaba l’escala. I que ens ajudarien a buscar un altre lloc.

Així us hauríeu de moure definitivament?

Si, per Dijous Sant, van vindre i ens van dir això que pel tema del projecte que es feia ocuparia més espai i no era viable que tinguéssin el negoci allí. També ens van dir que com que farien la seu d’una fundació, doncs que ens ajudarien a buscar un nou local. Que ells s’ocuparien del lloguer i nosaltres continuaríem pagant el mateix, perquè nosaltres també teníem clar que si havíem de fer un negoci nou plegàvem.

Perquè un quiosc no dona, a sobre jo em jubilaria i encara hauria de pagar crèdits. Podem pagar un lloguer que teníem fins ara i sobreviure, sí. Però per fer una inversió en un  nou local no podíem permetre’ns-ho. Ja tenim una edat i no teníem ganes d’hipotecar-nos per tornar a començar.

Vam estar uns mesos buscant, perquè clar no podia ser, per exemple, al cementiri, creiem que havia d’ubicar-se entre la Creu i la Plaça Catalunya, o fins i tot al carrer de l’Isard o al carrer Major. Però havia d’ubicar-se més o menys per aquesta zona. I ens va costar molt perquè aquí Juneda hi ha uns lloguers poc realistes. Per aquesta zona, jo ja sé més o menys qui passarà cada dia per davant, qui entrarà, i qui no entrarà. Però es pensen que soc a Lleida, Balaguer o Tàrrega que em passaran 10.000 persones per davant de la porta i no és el cas. Per això hi ha els locals sense llogar.

En canvi, els de GAP van trobar aquest, ells ho van gestionar i ells van fer les obres per adequar-ho. Val a dir que hi hagut un estira-i-arronsa perquè el GAP ha gestionat les obres, hi havia coses que nosaltres no volíem.Per exemple:aquest sostre no el volíem, volíem un sostre baix perquè l’escalfor va cap a dalt i fa molt fred i costa molt d’escalfar. Hi havia un altre altell i vam preferir treure’l. O que el lavabo fos a l’entrada del magatzem, dins la botiga; i al mig de la botiga, un lavabo no pot ser-hi. Després de les negociacions i afluixaments d’ambdós parts, aquest n’és el resultat. El magatzem és molt petit, ja que és la meitat del que teníem, però ens adequarem al que tenim. En aquell, arribava Sant Jordi i posava totes les caixes per terra: cuina, novetats, mediàtics, tot per terra i entrava dins i ho sabia. Aquí impossible de fer-ho, perquè està tot ocupat, no hi ha més lloc físic. Així que hem posat estanteries a tot arreu, tenim un altell també l’ocupem.

No feu el canvi amb pèrdues, doncs?

Jo pago el mateix lloguer que pagava allà, exactament el mateix. I el lloguer el paguem a GAP. Ells ho han llogat a Cala Marian per 20 anys. Jo si d’aquí a 10 anys em jubilo i ells llavors ho volen llogar a algú altre... Els tractes que tenen ells ni els sé ni m’interessen, jo m’entenc amb GAP. A mi m’interessava mantenir el que tenia i volia el mateix lloguer, perquè si tenia més gastos ja no em sortien els números. Clar, no és una feina que jo puc posar 10 euros més, jo no ho puc fer això, les revistes, diaris, llibres, tenen tots un preu martcat... I no deixa de ser una botiga de poble, som en un poble, i la competència és la que és.

Un quiosc no és com un estanc, oi, que la venda de tabac que és una concessió?

Jo sóc propietària d’una botiga com qualsevol, però perquè em portin els diaris i les revistes jo he hagut de pagar una bestreta, perquè ells cada dia em portin els diaris i les revistes. Tu has de fer un avançament que llavors quan tanques o et jubiles t’ho tornen.

De botigues de diaris en podrien obrir tantes com es vulguin. Aquí abans hi ha havia Cala Fonya i cal Calderer, n’hi havia dos. Però un va haver de tancar, perquè no es poden mantenir dos quioscos a Juneda. Una persona anirà a buscar el diari sempre al mateix lloc, no canviarà de lloc. Ara al Plus en venen, tenen un faristol i venen diaris i revistes, en venen…Jo crec que no en venen perquè anar expressament al Plus a comprar el diari la gent no hi anirà quan té costum de venir aquí.

I amb tots aquests anys com ha evolucionat el paper, la venda de diaris i revistes?

Ha disminuït, evidentment ha disminuït, però sempre penso una cosa, jo segurament em jubilaré, venent diaris En canvi, la venda de llibres físics han pujat molt, exponencialment molt. La gent no està acostumada al llibre digital, vol el llibre físic. Però cada cop més, el diari i les resvistes, hi ha molta gent que el fulleja en format digital. Així i tot, encara hi veig futur. Si us hi fixeu quan aneu a una cafeteria o un bar el diari sempre està ocupat, com és això? Perquè si ho has llegit al digital, també agafen el diari en paper? Pel fet que és físic. I sempre es demana tanda pel diari en paper, si no interessés…

Jo de subscriptors en tinc, bastants, perquè de tant en tant passen els del Segre, a veure com vas, si tens algun problema i em diuen en tens de subscriptors per ser que és un poble en tens, doncs sí que en tinc i llavors els que venen cada dia, són llegidors. Avui agafo el Segre, demà la Vanguardia i després n’hi ha que venen cada dia i agafen diaris variats. I de les revistes hi ha gent que agafa la revista cada mes o cada quan surten. Més o menys la gent quan entra ja sé el que volen, si després de vint-i-dos anys no ho sabés…

La gent que en pensa d’aquest canvi?

Ah! Que! els ha agradat molt, la majoria de gent ens ha dit que ens ha quedat molt bé, que estan molt contents, que és molt ampli que ara et veuen. Quan hi haurà el tendal encara se’ns veurà més. Però ja està demanat, van venir a prendre les mides i tot.

De fet, no és que ara tingui més clients, tinc exactament els mateixos, potser ha vingut algú més perquè volia veure la botiga i com que ara també és temps de regals doncs tot hi ajuda.

A part de tenir diaris i revistes, que més podem trobar al Quiosc?

Material d’oficina, de papereria, papereria, material escolar, llibres, diaris, revistes. Fem servei de paqueteria també, de l’Inpost i DHL i ara estic en contacte amb Celeritas. Tindré també LotoCatalunya, ja em van dir que a Nadal no arribàvem, perquè farà poc d’un mes que ens vam canviar. Podrem vendre loteria de Catalunya, perquè a Cal Gili, com que tenen loteries del Estado no els hi deixen tenir Loteria Catalunya. I llavors la Josefina li va dir al noi de loteria de Catalunya que parlés amb mi.

També fem fotocòpies, impressions, hi ha gent que ja tenen el correu i t’ho envien directe per imprimir i em diuen que  ja passaran a buscar-ho. Ah i tmbé tenim xuxeries!.

I les llistes de batejos o comunions?

Si, també, però cada vegada hi ha menys infants i menys comunions. També segons l’any. Hi ha temporades que potser en venen 2 o 3 de cop, i hi ha anys que et ve algú i et diu que no vol fer llista, però que si ve algú li recomana algun llibre. Que si després el volen canviar, ho poden fer sense cap problema, que jo ja ho sé la gent que ve a comprar aquí, clar és la part positiva de ser en un poble.

Heu introduït canvis?

No, bé, l’afegit de LotoCatalunya, si fem Celeritas. Vaig comprar l’expositor dels retoladors Posca i un expositor de cartolines, ja que al tenir l’espai doncs ho distribueixes diferent, i fa més goig. Hem fet molts canvis de distribució.

Aquesta setmana ja ha sigut normal, perquè fins ara, feia tres setmanes que fèiem hores i hores. És que a  més a més, vam el trasllat en un sol dia. El 23 de novembre vam despatxar allà i el 24 de novembre ja despatxàvem aquí al Creu. Vam tancar a migdia a dos quarts d’una i a la tarda els meus germans, i amics m’ajudaven portant caixes cap a la nova ubicació. El canvi ha sigut positiu, nosaltres estem contents i la gent també.