Els alumnes de 5è han treballat la diversitat lingüística i cultural del món com a valor i eina d’aprenentatge i font de riquesa cultural a partir de l’observació i la comprensió de la realitat global, per descriure, analitzar i valorar la nostra pluralitat lingüística.

La situació d’aprenentatge que es va dur a terme amb l’alumnat de cinquè plantejava indagar sobre la diversitat lingüística present a l’escola i el seu entorn (saber quantes llengües es parlen a l’escola, de quina llengua en fan ús al carrer quan juguen amb els amics i quina llengua utilitzen a casa), a partir de l’anàlisi de les biografies lingüístiques del grup classe i del mapa lingüístic de l’escola, amb la finalitat de valorar la riquesa cultural de l’entorn.

El paisatge lingüístic reflecteix les llengües que es parlen i interactuen en una zona determinada i que varien àmpliament d'un lloc a un altre, depenent del grau de multilingüisme i de la convivència entre diferents idiomes. Estudiar aquest paisatge ens va permetre comprendre la relació que hi ha entre les llengües i la societat de Juneda. Així doncs, observant i analitzant un paisatge lingüístic podem obtenir informació sobre:

● La pluralitat de llengües: quines són les llengües majoritàries i minoritàries.

● Si existeix bilingüisme i multilingüisme.

● La multiculturalitat.

Es van plantejar algunes preguntes com a guia i per explorar els seus coneixements previs:

• Quines llengües es parlen a la nostra classe?
• Qui de vosaltres parla més de dues llengües?
• I més de tres? Quines són?
• Us sembla que és útil tenir l’habilitat de parlar en diferents idiomes? 
• D’on creieu que provenen les diferents llengües que es parlen a la classe o a l’escola?

En el moment de reflexió es va plantejar:

• La classe representa la diversitat lingüística que hi ha al nostre entorn més immediat (escola, poble...)?
• Som conscients de la quantitat de llengües que ens envolten?
• Per què no sabem que hi ha companys i companyes de classe que parlen o coneixen altres llengües?

En la creació del mapa lingüístic de l’escola, es van obtenir els següents resultats:

• A l’escola, mestres i alumnes es comuniquen en català.
• A l'hora de jugar amb el grup d’iguals:
  • Els idiomes més parlats són el català i el castellà.

• Però no comptem només amb aquests idiomes sinó que, degut a la diversitat cultural dels infants, es poden trobar altres llengües com l’àrab, el romanès, el mandinga, el wolof, el sonique, el búlgar, el portuguès o el poolar.
• Tot i que l’àrab compta amb un gran nombre de parlants a l’escola, hi ha altres llengües que igualment tenen la seva importància com per exemple el romanès, el mandinga o el wolof.

En conclusió, la diversitat lingüística a les aules ens dóna l’oportunitat única d’aprendre i d’entendre el món des de perspectives diferents.

Aprendre i comunicar-nos en una varietat de llengües enriqueix la nostra experiència educativa i ens prepara per a un futur globalitzat.

La diversitat lingüística promou un aprenentatge inclusiu i enriquidor per a tots els alumnes.

Fa uns anys que les llengües majoritàries a l’escola eren el català i el castellà. Ara, gràcies a la diversitat cultural, tenim més parlants de diferents llengües.

Com a escola es valora el plurilingüisme com a eix vertebrador d'una proposta escolar inclusiva i transversal. La diversitat lingüística és una riquesa en el nivell global i en el local, en la dimensió personal i en la col·lectiva.