Soc Èlia Capdevila Sancerni, veïna de Juneda i estudiant d'enginyeria agrària a la Universitat de Lleida. En aquest article resumeixo part de la meva experiència vivint als Països Baixos, on he tingut la sort d'estar durant sis mesos fent el famós programa de mobilitat acadèmica de la Unió Europea, l'Erasmus. Vaig decidir apuntar-me al programa ja que tothom sempre en parla molt bé i no volia perdre l'oportunitat de descobrir un nou país i de viure noves experiències.

El meu Erasmus va ser a la ciutat de Wageningen, una ciutat de 38.000 habitants i situada a l'est d'Utrecht; és a dir, a una hora i mitja en transport públic de la capital del país, Amsterdam. Pot semblar curiós que marxi de Lleida a la recerca de noves experiències i nous entorns i vagi a una ciutat encara més petita, però el que més em va motivar per triar Wageningen va ser la seva universitat, tots els professors me l'havien recomanat pel seu paper rellevant en l'àmbit de l'agronomia, planificació territorial i medi ambient. També tenia uns coneguts que hi havien estat l'any anterior i que havien tornat molt contents.

Pel que fa a la ciutat, tot i ser petita, té molt ambient; més del 20% de la població són estudiants. Bàsicament, la ciutat es vertebra al voltant de la universitat, ja sigui en activitats i actes de la pròpia universitat com de les associacions d'estudiants. La ciutat té el perfil de ciutat holandesa, plana, amb molts espais verds i vegetació i, és clar, molt carril bici, canals i basses d'aigua per tot arreu. També cal destacar els itineraris amb bici per la natura i el gran riu Rin / Rhine tocant la part sud de la ciutat on es veuen postes de sol màgiques i en els dies de bon temps es converteix en la platja de Wageningen. La ciutat té un paper important per al país perquè el 5 de maig del 1945, a l'hotel de Wereld, es va firmar oficialment la fi de la guerra per als Països Baixos; és per això que cada 5 de maig, a la ciutat, hi ha una gran celebració on s'arriben a ajuntar més de 120.000 persones d'arreu del país i hi ha desfilada dels veterans de guerra.

Vaig arribar als Països Baixos a mitjans d'agost, just després de la Festa Major de Torregrossa i d’Arbeca i abans de la de Juneda. Quan vaig arribar no tenia molt clar si m'hi podria quedar durant l'estada prevista o bé hauria de tornar al cap de dues setmanes, ja que, tot i haver buscat molt, no tenia allotjament definitiu per passar el curs, només tenia una habitació provisional fins a l'1 de setembre. La situació de l'allotjament era preocupant, de totes les persones que havia conegut durant la primera setmana, i que també eren nous a la ciutat, només una o dues tenia allotjament definitiu i la resta estava en llocs temporals esperant l'oportunitat definitiva. Així doncs, mentre el meu entorn estava aprofitant la primera festa major amb normalitat després de la COVID, jo estava a Wageningen buscant desesperadament un lloc on viure però amb poques expectatives. Finalment, el 30 d'agost, des de l'oficina d'Erasmus de la universitat van aconseguir que l'empresa que disposa de gran part de l'allotjament de la ciutat alliberés habitacions en un dels blocs residencials i les habilités per dues persones per poder fer cabre més gent; per sort em va tocar estar sola a l'habitació. Pel que fa a l'allotjament, la gran part de la gent viu en cases compartides, habitacions tipus estudi o en els blocs residencials on es conviu en passadissos amb 8-18 persones amb una cuina i diferents lavabos i dutxes segons la gent que hi viu. On jo vaig estar, tenia un passadís amb 18 persones més i al principi pensava que seria molt caòtic el fet de sempre haver-hi gent amb qui estar i sobretot gent molt diversa (vam arribar a conviure, 8 nacionalitats diferents). El passadís tenia un seguit de tradicions com el sopar de Nadal (que es feia en tornar de vacances en què entre tots s'elabora un sopar amb un llarg menú similar cada any); el concurs de menjar frikandellen (una mena de frànkfurt holandès) o simplement baixar al pub de sota a gaudir de la nit brindant per la gent de la casa al cant de Bolero Groot!

Les classes començaven el 2 de setembre. Jo vaig anar-hi dues setmanes abans de l'inici de curs, perquè hi havia una setmana d'introducció per als nous estudiants de Netherlands o d'arreu del món; hi havia organitzades moltes activitats que ajudaven a conèixer la ciutat, la universitat, la gran varietat d'associacions, activitats a fer i, és clar, moltíssima gent. L'organització era impressionant, semblava un festival de música però amb activitats durant el dia al voltant de la ciutat, festes pels diferents locals cada nit i diversos concerts l'últim dia.

Tal com he dit, la ciutat té una gran quantitat d'associacions molt variades i això, em van explicar companys holandesos, és una cosa bastant comuna en les universitats del país. Fent una classificació ràpida hi ha 3 tipus d'associacions: les associacions esportives o de temàtica d'interès, com poden ser des del club de rem fins a un club de jocs de taula o de comèdia. Les associacions d'estudi on s'agrupen per carreres o per branques de coneixement. Les associacions d'estudiants que serien similars a les conegudes fraternitats de les pel·lícules americanes. Les més grans tenen cases immenses que són exclusivament per l'organització de festes, actes o reunions dels integrants; a més a més, tenen moltes cases distribuïdes per la ciutat on viuen integrants de les associacions. Les més grans, les formen més de 600 membres i cada dijous organitzen festes obertes en les seves seus per als no membres. Cada associació té les seves normes i tradicions; per exemple, en una cada dilluns durant el primer any de ser-ne membre s’han d'assistir a trobades de l'associació, alguns han d'anar als seus actes en vestit i corbata i d'altres, amb alguna peça de roba del color de l'associació. La veritat és que em va sorprendre molt tot el tema de les associacions d'estudiants i la gran organització i implicació que hi ha darrere seu. Durant la meva estada vaig poder assistir a diverses festes obertes de les societats, sobretot durant la primera setmana que estaven obertes a tothom que participava en la setmana d'introducció. Una d'aquestes festes era una "pool party" i ens pensàvem que hi hauria alguna piscina exterior on la gent es banyaria, però sorprenentment la piscina era la casa, ja que estava tot amb 3 dits d'aigua, una piscina inflable gegant a l'interior, una sala plena d'escuma i inclús aigua baixant per les escales, no sé pas com ho devien netejar tot... També vaig assistir a una mena de karaoke multitudinari anomenat Cantus on hi havia grans bancades de gent, un grup de música en directe, una junta que presidia l'acte, una mena de policies amb pistoles d'aigua que feien complir les normes imposades i gent amb gerres omplint els gots quan estaven buits.

Pel que fa al sistema educatiu, no sé si és per la universitat o a la resta d'Holanda és similar, però tant tots els companys internacionals que vaig fer com jo mateixa estàvem meravellats per tot el relacionat amb la universitat. Ja fos per les magnífiques instal·lacions com per la metodologia que se seguia en les assignatures. En primer lloc, el calendari acadèmic funciona molt diferent, o bé es fan dues assignatures en dos mesos o bé una en un mes depenent del període que toca. Això implica que el desenvolupament de la matèria sigui molt intens, cada dia hi ha classe, pràctiques o grup de treball. El més sorprenent per mi era que les assignatures no eren només d'una carrera o màster en concret sinó que cadascú tenia molta llibertat a l'hora d'escollir assignatures i et podies trobar gent de diferents màsters i carreres fent la mateixa assignatura. En la majoria de les assignatures, primer es destinava temps a la base teòrica i després es duien a terme projectes amb grups multidisciplinaris on cadascú podia aportar punts de vista molt diferents. Totes les classes magistrals s'enregistraven automàticament i, en l'horari, està molt marcat el tipus de classe que toca, fins es marquen hores d'autoestudi dins l'horari per poder seguir amb la càrrega lectiva.

L’horari de la gent holandesa és molt diferent al nostre, abans d’anar-hi pensava que es despertaven molt aviat i també anaven a dormir aviat, però la veritat és que diria que el seu dia no comença abans que els nostres d’aquí. Pel que fa a la jornada acadèmica, el dia pot començar a les 8:20 i, a tot estirar, s’acaba a les 17:20; hi ha classe d’una assignatura al matí i l’altra a la tarda i pot ser que tinguis tot el dia classes com que tinguis temps per estudiar entre un torn i l’altre. A partir de les 17:20 ja és temps lliure, igual que els caps de setmana, que per a ells son sagrats i no s’acostuma a fer res de feina de la universitat. Pel que fa a les botigues de la ciutat, a banda de les cadenes de supermercats, totes segueixen un horari molt similar obrint els negocis de 9 o 10 fins a les 17 o 18 de la tarda.

La diferència dels seus horaris respecte dels nostres està lligat al seu dia a dia, en general no es dona importància als àpats. L'hora de dinar comença a partir de les 12 del migdia i normalment consisteix en un sandvitx que inclús es mengen caminant pel carrer, mai un plat calent o un plat de pasta per dinar, a les 14 ja tornen a treballar. En canvi, el sopar sí que acostuma a ser més complet i l'hora de sopar varia entre dos quarts de sis fins a les set del vespre. Jo ho explicaria com si invertíssim els nostres àpats, el seu sopar és com si fos el nostre dinar, menjar calent i més contundent.

La gastronomia del país, la veritat, no és massa rica; fins i tot la gent holandesa quan els en preguntes no fan cap "goig" de la seva gastronomia. També vaig preguntar si era normal fer dinars i sopars amb llargues sobretaules com acostumem a fer nosaltres i em van mirar amb cara d’estranyats. Així doncs, crec que menjar per ells passa a ser una cosa més de pura supervivència, excepte en les ocasions més especials. Dins de la seva gastronomia destaquen els formatges, si teniu l'ocasió de visitar el país ja veureu que hi ha moltes botigues de només formatges on n’hi ha una gran varietat i on s'acostumen a poder degustar, a mi el que em sorprenia era que al mercat dels dimecres i dels dissabtes de Wageningen sempre hi havia dues o tres parades només de formatge. Altres productes típics de la gastronomia holandesa són els kibbelings, trossos de peix arrebossat que recomano acompanyar amb la salsa d'all que proposen a la parada on els venen; els frikandellen, frànkfurts de carn picada típics holandesos que si es mengen acompanyats amb ceba, maionesa i curry ketchup s'anomenen speciaal frikandell i també les kroketen, unes croquetes molt grosses. És a dir, molt menjar fregit. Pel que fa al dolç destaco els stroopwafels que són dos gofres molt fins amb una capa de mel o bé xarop al mig; es poden trobar a tots els supermercats o bé en parades del mercat on els venen acabats de fer.

Una de les altres coses que vaig veure molt diferent va ser el tema del transport. Quan dius que ets a Holanda tothom pensa amb les bicicletes, però encara va ser més exagerat del que em pensava. De fet, abans de marxar, tot i no tenir l'allotjament, ja tenia la bicicleta comprada, ja que m'havien dit que era indispensable per al dia a dia. Utilitzava la bicicleta per pràcticament tots els meus desplaçaments, per anar a la universitat, anar a comprar i sortir de festa i inclús quan plovia, que poc o molt era pràcticament una tercera part dels dies o, algun dia, nevant i tot. Està clar que el fet que tot sigui pla ajuda molt que la gent es mogui en bici, però també és per la infraestructura segura i còmoda que s'ha creat perquè la gent vagi en bici. Tot i no tenir cotxe allí, al principi quan buscava com anar als llocs de la ciutat al Google Maps em ficava l'estona en cotxe i, seguidament, ho canviava a ruta en bicicleta i si no era molt lluny era més ràpid en bici que en cotxe. A més a més de les grans facilitats de pàrquings de bicis a tot arreu on al principi constantment perdia la meva en el mar de bicicletes. Ara que vaig en bici per Lleida veig clarament la diferència, aquí, tot i seguir amb les normes de circulació, he d'estar constantment molt atenta als cotxes, mentre que allà eren els cotxes els que havien d'estar atents a les bicis, ja que en molts casos tu tens la prioritat. A més a més del tema de la bici, també vull remarcar el transport públic que hi ha, els Països Baixos tenen una xarxa de trens molt repartida per tot el país i amb unes instal·lacions i equipaments molt renovats. Gràcies a l'extensa xarxa de trens, cada cap de setmana anàvem a visitar diferents ciutats del país.

Pel que fa als indrets que vaig visitar, no cal dir que una parada imprescindible és la capital, Asmterdam. Si us agrada el tipus de ciutat amb canals també és molt recomanable visitar Utrecht i dinar krokketen juntament amb cervesa Grolsch dins d'una antiga església (Biercafé Olivier); una altra ciutat amb molt encant i no tan coneguda és Delft també està repleta de canals i més tranquil·la que Amsterdam.

Parlant amb els locals, molts destaquen Den Hague, seu del govern i de les administracions del país, així com el tribunal de justícia de les Nacions Unides. Aquesta és bastant diferent del perfil típic de ciutat holandesa, a més a més té la zona de la platja, que no es pot comparar amb les nostres platges de la Costa Daurada ni de la Costa Brava, i la seva icònica “nòria” damunt del mar. Una altra ciutat curiosa és Rotterdam, aquesta és completament nova, ja que va ser destruïda arran dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, la seva arquitectura és moderna i en destaca el pont d'Erasmus, les cases cúbiques i el mercat central que està cobert per un edifici molt peculiar amb un sostre decorat amb molt art.

Us recomano visitar els famosos molins, n'hi ha per tot el país; però si voleu veure'n molts de junts heu de visitar el parc de Zaanse Schans on es van recuperar més d'una desena de molins que ara estan museïtzats. Si us agrada la natura verge no us podeu perdre les platges, les dunes i els dics de les illes frisones; vaig visitar l'illa de Texel i el seu parc natural de les dunes i em va agradar molt, tot i que no va fer molt bon temps i tampoc vam poder veure foques. Per poder arribar a l'illa vam creuar tot el país i en tornar cap a casa vam passar per la famosa carretera entre els dos mars. Vam poder comprovar que les carreteres holandeses són de les millors d'Europa, ja que tot i fer més de 400 quilòmetres en un dia el camí no es va fer gens pesat.

Durant els 6 mesos de l'estada també he pogut viatjar per gran part d'Europa i sense agafar ni un avió gràcies a la centralitat del país i les bones connexions en tren i autocars. Vaig visitar dos cops Bèlgica, el famós mercat nadalenc de Colònia, Munich, Praga, Viena i per últim Budapest. També vaig tenir la sort de conèixer molta gent de moltes nacionalitats i crear un nou grup d'amics. Dono les gràcies a la revista Fonoll per permetre'm reviure aquesta experiència mentre escrivia aquest article. Amb ell encoratjo tothom que pugui a fer una visita al país que m'ha acollit durant aquests mesos, així com els estudiants que tinguin l'oportunitat de viatjar a aprofitar els programes de mobilitat com l'Erasmus. Moltes gràcies, dank je wel!