Entrada
Tot va començar amb una idea molt senzilla, gairebé espontània: “No sé per què, però volia fer una caseta”, explica en Ferran, ara jove  estudiant d’arquitectura tècnica, amb una sinceritat i una innocència que enganxen. Aquesta il·lusió d’infant que en un moment qualsevol del seu creixement es va encendre, el va portar a posar-se mans a l’obra amb l’ajuda del seu pare. 
“Va ser un projecte que va començar cap al 2018, quan jo feia segon d’ESO. I a partir d’aquell moment vam començar a parlar-ne, a fer plans, a
dibuixar-ho i, sobretot, a somiar de fer realitat una caseta que poguéssim moure, que fos petita però resistent.” Però no va ser un camí lineal. “Vam començar, però després el projecte va quedar aturat una temporada. Vam tenir altres coses i no vam poder seguir.” És en aquest punt quan la pandèmia i el confinament van canviar la rutina i els plans de molta gent, i també la seva. “El 2020 vam decidir reprendre’l seriosament. Ens vam posar a treballar durant el confinament, quasi sense sortir, i vam acabar la caseta aquell agost.” 

El naixement d’una idea i d’un nom 
El projecte va anar molt més enllà de construir una caseta tradicional. En Joan explica: “Volíem fer una caseta transportable, però que fos molt
més que això. No és només el que es veu, sinó el sistema constructiu que hem desenvolupat, amb una estructura d’acer molt robusta i un  sistema propi que permet moure-la amb facilitat.”
L’objectiu era que aquesta caseta fos funcional, còmoda i que tingués una identitat pròpia. “Així va néixer Esmou, un nom que juga amb la idea de moviment, perquè la caseta es pot moure, es pot portar on vulguis.”
El pare i el fill van fer més que construir-la: van registrar la marca i el logotip a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). “Volem protegir la nostra idea, perquè creiem que pot tenir recorregut.” I no només això: també estan treballant en el registre del disseny, que encara està en procés. 
Tot i que encara no han presentat Esmou a cap fira, han visitat la Fira del Caravaning de Barcelona per veure què hi havia al mercat i aprendre. “Vam voler veure què feien altres, per comparar i per inspirar-nos.”

Una caseta petita però amb moltes possibilitats
En Ferran reconeix que Esmou no és una casa pensada per a famílies ni per a viure-hi tot l’any. “És molt petita, però ideal per a una parella o per a algú que vulgui tenir un lloc de desconnexió.”
“Podria ser l’espai d’un poeta o d’un escriptor que vol estar uns dies a la muntanya o a prop del mar”, afegeix en Fernando. L’important, segons ells, és que sigui un espai còmode, funcional i amb ànima. 
També reflexionen sobre la viabilitat econòmica. “Si es fessin en sèrie, segur que sortirien més econòmiques”, diu en Ferran, “però nosaltres ho hem fet tot a mida, amb molt d’esforç i paciència.”

Aprendre fent, un valor incalculable
El pare està orgullós d’haver fet gran part de l’obra amb les seves pròpies mans. “No hi ha res que doni més plaer que aprendre mentre fas, que aplicar el que saps.” 
En Ferran està acabant el grau d’arquitectura tècnica i comenta que el projecte li ha aportat una visió molt diferent a la que té a classe. “A l’escola t’expliquen molt bé la teoria, però aquí aprens de veritat: pots tocar, provar materials, veure com encaixen les coses. És una experiència única.”
Tot i que el projecte no ha estat rendible econòmicament, pensen que la seva experiència pot tenir un futur dins del turisme rural o com a espai per a moments puntuals de tranquil·litat. 
“És una caseta per a moments especials, no per a viure-hi tota la vida, però això no li treu valor”. També confien que el sistema es pugui adaptar a altres projectes més grans i potser més sostenibles.

La perseverança i la paciència, claus del projecte
Per acabar la caseta, han hagut d’enfrontar-se a molts reptes. “Hem corregit errors, hem hagut de repensar moltes coses”, explica en Fernando.
Un exemple és el sistema de desguàs del sostre. “Ens vam adonar que l’aigua mullava un cantó i vam haver de canviar la manera com cau l’aigua, per evitar que s’hi acumuli.”
També han buscat la manera que la caseta fos fàcil de moure. “Amb l’excavadora vam pujar la caseta a dalt, al lloc on està ara. Va ser un moment molt especial”, recorda en Fernando, somrient.
Tot està fet a mida, des de l’escala fins a les alçades i les dimensions. “És molt important que cada detall encaixi perfectament. No pots fer-ho amb presses.”

Un vincle especial
Per a en Fernando, va més enllà de la feina i la tècnica, el més important ha estat el temps compartit amb el seu fill.
“Treballar amb ell és un regal. Sempre que li demano ajuda, mai no em diu que no.”
En Ferran coincideix: “Aquest projecte ens ha unit molt, hem fet moltes coses junts, hem après l’un de l’altre.”
L’experiència també ha ajudat en Ferran a plantejar-se el seu futur professional. “Estic pensant de fer el treball de fi de grau sobre Esmou. És una manera de tancar un projecte que ha estat molt important per a mi.”
Malgrat les dificultats, en Fernando i en Ferran mantenen una actitud positiva i optimista. “Sempre hi ha una manera de sortir-se’n, només cal enginy, esforç i ganes de fer les coses bé.”
I Esmou n’és la prova més tangible: una petita casa que simbolitza un gran aprenentatge, un esforç compartit i, sobretot, un amor de pare i fill que es tradueix en un projecte viu i ple d’esperança. •