Quan i com va començar el grup de campaners de Juneda?
Fa uns 38-40 anys aproximadament. Tot va començar amb l’arribada de mossèn Vicent, un capellà jove i ple d’empenta. Veníem d’una etapa amb mossèn Gabriel, que ja era un home gran i més tranquil. Amb en Vicent, tot es va sacsejar: era un capellà jove, dinàmic i emprenedor, amb idees i ganes. Ell va ser qui va animar a recuperar els tocs de festa i a donar vida de nou al campanar.

Recordeu els primers tocs que vau fer?

Vam començar per Nadal; després, la Festa Major i també per Pasqua, la nit de Pasqua pujàvem i tocàvem la Glòria. Era molt emocionant, perquè es reprenia un costum que s’havia anat perdent.

Quins eren els tocs tradicionals que es tocaven a Juneda?
El Ramon era de família de campaners i va ser la persona que ens els va ensenyar una mica o almenys a qui vam poder observar per arribar a ser campaners. A Juneda es tocava els tocs de defunció —que canviava si era home, dona o criatura—, el toc de sometent, o els batejos, que sempre es feien ventar. També es tocava per les festivitats com Nadal, Pasqua... Tot tenia un significat: abans la gent sentia les campanes i ja sabia què havia passat; era la manera de comunicar tot el que passava al poble. També es podia tocar quan feia tempesta, tot i que nosaltres no ho hem sentit.

Com ha canviat el campanar al llarg dels anys?

La història del campanar és també la del poble. A Juneda hi havia quatre campanes antigament, però durant la Guerra Civil se’n van fondre per fer munició i només en va quedar una —la Salvadora— que data de 1861, atès que sense campanes el poble quedava incomunicat. Als anys cinquanta (1954) es va col·locar una campana nova, la Maria Immaculada, gràcies a la Germandat de Llauradors i Ramaders, i la campana Montserrat datada del 1999 es va posar per commemorar els 250 anys de la consagració del temple parroquial (1748-1998).

Quines campanes hi ha avui a Juneda?

Actualment el campanar té tres campanes:

• La més antiga, la que va sobreviure a la Guerra Civil. És la que durant dècades va mantenir viva la veu del poble.
• La del 1954, col·locada per la Germandat de Llauradors i Ramaders, coincidint amb la festa de Sant Isidre. “Me’n recordo que la tenien aquí baix i la van pujar a pes”, expliquen.
• La més nova, del 1999, posada quan es va fer la commemoració dels 250 anys de l’església, amb mossèn Pere.

Quin paper han tingut les trobades de campaners?
Van ser fonamentals. El començament de la trobada de campaners d’Os de Balaguer és obra total de mossèn Vicent. Des de llavors, els campaners de Juneda sempre hi han estat presents i, també, en altres jornades a les Garrigues. Aquestes trobades han servit per compartir experiències i per fer germanor entre pobles.

Què recordeu del vostre dia a dia com a campaners?
“Pujàvem dalt, ventàvem, i fèiem el que havíem vist fer als vells. Per Pasqua es tocava la Glòria, pels batejos es ventava i pels funerals es feien els tocs diferenciats.”

També recorden l’art d’aguantar la campana recta, deixant-la repicar sola amb el seu propi impuls: “Nosaltres ho vam intentar, però mai ho vam aconseguir del tot; era un art del vell campaner.”

Què ens podeu explicar de l’antic rellotge del campanar?
“El rellotge el van portar des de Reus i durant molts anys va marcar el pas del temps a Juneda”, recorden. Avui ja no funciona, però hi ha la voluntat de recuperar-lo. “La idea seria aprofitar quan s’hagi d’arreglar la campana gran i fer baixar el rellotge amb grua per restaurar-lo i exposar-lo al Museu, com s’ha fet a altres pobles”. El rellotge, més enllà de la seva funció pràctica, forma part del patrimoni del nostre poble.

I avui, en quin moment es troba el grup?
Ara els campaners tenen ja una edat. “Jo en faig 77, i ja soc més a prop dels 80 que dels 70”, diu un d’ells. Busquen relleu entre els joves perquè, si no, la tradició es pot perdre. També hi ha reptes tècnics: “el joc de la campana gran està descompensat i caldrà arreglar-lo”. S’estudia fer pressupostos i buscar ajudes per mantenir-ho tot.

Per què és tan important mantenir aquesta tradició?
Perquè les campanes han estat sempre la veu del poble. Han marcat les festes, els dols i les emergències. Sense elles, Juneda quedaria muda. “Sense campanes, ens quedem sense WhatsApp”, diuen rient. Però darrere la broma hi ha una veritat fonda: ser campaner és custodiar la memòria col·lectiva d’un poble.