Els Rojos de Junda ens obren les portes: tradició, pólvora i molt espectacle

Quan comencen els Rojos de Junda? Com comencen i per què?

L’any 2006 és el Correfoc número 0. És a dir, representa que aquest any serà el 20è correfoc que fem com a associació, però l'any que ve fem els 20 anys. I l’associació va sortir perquè ja feia dos o tres anys que venia una colla de fora i ens va semblar que nosaltres ho podríem fer, així que vam intentar de començar a fer els Rojos i ens va sortir bé. Al principi la idea va ser fer el correfoc de Juneda només, però al primer any ja vam anar a Torregrossa també. Al començar vam ser una bona colla, una vintena de persones. 

Quan es comença a gestar la idea del correfoc? Qui porta la part creativa i de logística de l’espectacle?

Quan s’acaba el correfoc d’aquest any ja es comença a pensar el de l'any que ve. Més o menys s’està tot un any, també s’ha de dir que quan treballem més són els dos últims mesos. Durant l'any anem pensant la idea, la part més de logística i de creació d’alguna bastida, per exemple. Sort en tenim de la Consol González que és la persona que fa tota aquesta feina de pensar la idea, qui desenvolupa aquesta part més creativa i logística del correfoc. Ella és la persona que pensa la temàtica i ens la planteja a la resta del grup i decidim què es pot fer, què ens agrada, què no.

Com s’assaja un correfoc?

Està clar que no podem assajar el correfoc com a tal, la part d’encendre, però ho assagem quedant amb la Consol, la qual ens guia i organitza en la part de l’espectacle. Fem els passos i ens els anem aprenent, tirar una carretilla és com anar amb bicicleta, un cop ho has après ja està. Quan comença algú nou, sí que li ho hem d’ensenyar, li expliquem què ha de fer, com s’ha de tirar la carretilla, com s’ha de distribuir el correfoc, qui va al davant, qui va al darrere. En aquest cas de la Consol, hem quedat per assajar i ella fa un guió. Llavors ella el planteja a tot el grup i pregunta qui vol participar. A mesura que han passat els anys, anem veient que hi ha persones que volen participar o que tenen més disponibilitat o més facilitat en aquesta part de l’espectacle. Pel que fa a l'espectacle, la Consol intenta veure de quina manera el grup de percussió també pot estar-hi inclòs, ho adapta depenent de la temàtica, de com sigui el funcionament. Primer sempre assagem aquesta part més escènica amb els personatges més principals, després amb tota la colla, també farem les proves de vestuari i de maquillatge, i la part de la música. La Consol és la directora creativa.

Després, altres de la colla, els que tenim més expertesa, som les persones que decidim una mica on posar determinats elements de foc que puguin donar més visibilitat. I entre tots, ho anem fent una mica. Hi ha tota una part també de si hi ha algun element més estructural. Hi ha tots els arquitectes de la casa que van fent els seus invents. Perquè cada any tinguem aquella cosa que fa que tot el conjunt de l'espectacle que ha pensat la Consol tingui el resultat que volem.

Quins personatges clau hi ha en un correfoc? (pregunta afegida)

Al davant hi ha la persona que fa de topall dels diables, a ell no el podem passar. I és el que encén tota la pirotècnia que tenim penjada. Llavors, entre el que encén la pirotècnia i jo, que soc l’encenedor, hi ha tots els diables. Al darrere meu hi ha el que reparteix la pirotècnia. Darrere del que reparteix la pirotècnia, hi ha el carro de la pirotècnia, darrere del carro hi ha la percussió. S’ha de seguir sempre aquest ordre perquè no hi hagi sorpreses i perquè el correfoc sigui el més segur possible.

I què és el que es necessita per formar part dels Rojos?

Ganes de treballar. Podria dir que t’agradi el foc, però ara ja tenim gent que no els agrada tirar foc però que volen formar-ne part, doncs ja tenim altres llocs com és el carro de la pirotècnia o en el moment de l’espectacle, que poden ser necessaris. Però la majoria que formem part de l’associació és perquè ens agrada tirar foc, o tot l’espectacle en si mateix, ens ho passem bé fent el que fem, i cal molt compromís, perquè al llarg de l’any tenim correfocs diferents caps de setmana i per això cal compromís. Sí que també fem dinars, sopars i ens ho passem molt bé, perquè al final tenim ganes d’estar tots junts, perquè també som com una gran família.

Quanta gent formeu part de l’associació?

L’associació ja va començar amb la percussió. Ara la percussió de fa vint anys ha anat evolucionant, aquest any és un dels anys que ha entrat més gent nova, actualment a la percussió som més de vint. A la percussió assagem cada setmana, durant tot l’any, perquè en ocasions tenim altres bolos com poden ser trobades o la cursa dels bombers, entre d’altres. La resta de l’associació són uns noranta aproximadament, és estrany veure’ns a tots a la vegada perquè som molts; normalment, als correfocs, hi anem sobre uns quaranta. També tenim la colla infantil que són uns trenta.

Quan comença el correfoc infantil?

Va començar l’any 2017, d’aquí dos anys farà 10 anys. Sorgeix de la necessitat d’uns nens i nenes que al correfoc d’aquí Juneda no s’hi podien posar, per això es pensa un format per a ells/es. Els nens i nenes menors de 18 anys no poden tirar a la colla d’adults, llavors, es va decidir fer un grup de diables infantils. I com que va respondre la canalla, tothom va vindre.

La Comunitat Europea va posar un decret que fins als 8 anys no podien tirar. I ara fem el correfoc de 8 a 17 anys. Sempre sota la supervisió de la colla adulta i deIs pares i mares. “No podem posar ni treure la pirotècnia, ens la posen els de la colla adulta perquè nosaltres no la podem tocar” afirma un membre de la colla infantil. Aquest any, a diferència dels anys anteriors, fem un espectacle abans del correfoc. Comença a la plaça Jacint Rosinach i es passa per diferents carrers del poble com en els anteriors. Nosaltres fem el correfoc de Juneda i també a Artesa, també fem alguna trobada de colles infantils.

Aquest any, el recorregut del correfoc és diferent, no? Per què?

Aquest any, a diferència dels anys anteriors no començarem el correfoc a la plaça dels Rojos, aquest any es començarà a la plaça de l'Església. Però no podem dir el perquè, sinó que tothom ha de venir per veure-ho.

Quina és la inversió que es fa al correfoc de Juneda?

A part de tota la feina que hi ha de pensar la idea, muntar, aconseguir els materials necessaris, el vestuari... a nivell de pirotècnia fem una gran inversió, entre el correfoc infantil i els grans són 7000 euros de pirotècnia. I després falta sumar-hi totes les altres despeses que hem dit de vestuari, materials, que són al voltant de 2000 euros. El problema és que com a associació no hi ha gaires subvencions específiques per correfocs, ja que no podem entrar en moltes línies de subvenció de cultura, ens financem a través de fer correfocs i castells de focs a altres pobles.

O sigui, nosaltres funcionem en base als pressupostos que fem perquè ens contractin, no? I, bé, doncs, evidentment... Sí que hi ha una inversió. En pirotècnia, en tot el material, però una mica anem guanyant com a associació amb els bolos de la percussió, els correfocs, els castells de focs... i, amb aquests diners, anem subsistint.

Ens podeu avançar alguna cosa del correfoc?

Pot ser molt espectacular. La sortida, espectacular. Una mica més que els altres anys. Hi ha elements de fora que ens podran donar molt de joc. És a dir, aquest any la sorpresa és que comptem amb elements extra.

Vosaltres que ja porteu 20 anys i tal, com diríeu que es viu el correfoc a Juneda, vosaltres que ho viviu de dins?

Molt intens. Des de primera hora del matí ja comencem a muntar, comencem a treballar fins que acabem; és un dia que esperem amb moltes ganes però que es viu de manera molt intensa. I la participació de la gent, veus que és diferent; tot i que en altres pobles la gent està implicada, aquí a Juneda, la gent espera amb ganes el correfoc. Hi ha molts pobles on anem des de fa temps com Llavorsí, o l’Albi que ens esperen i nosaltres també esperem anar-hi. Però sí que és veritat a que Juneda és molt intens. És casa. Quan et diuen “Ells no passaran”. Juneda és casa ho vius d'una altra manera.

Un cop fet aquí es porta aquest espectacle a altres pobles? En quins altres pobles heu anat aquest any?

Sí, s’estrena a Juneda i després tot l’any següent es porta a la resta de pobles. Aquest any hem anat a l’Albi, Artesa, Sudanell, Torres de Segre, Soses, Llavorsí. Cada temporada no fem els mateixos pobles, però sí que és veritat que tenim la sort que encara que no sigui una cosa periòdica de cada any, ens tornen a trucar i s'interessen per veure si podem tornar-hi. Això també ens agrada molt.

Aquest any també hem anat a les Espanyes a Massalió, Teruel, però el correfoc el van fer a les 5 del matí com si fos el final de festa, es va viure molt diferent a com nosaltres estem acostumats a viure un correfoc. Però va ser una experiència. En ocasions, entre castells de foc i correfocs hem de dir que no per tema d’agendes o que som pocs els que hi podem anar. Perquè sempre que ens surt alguna proposta nosaltres, la junta, ho preguntem a tota la colla per saber si la gent està amb ganes i disponible.

A part de muntar, com es viu el dia del correfoc?

Nosaltres, un cop tot muntat i que les persones responsables hagin anat a fer tota la ruta, fem una italiana, és a dir, fem tot el recorregut com si féssim el correfoc i llavors ens van guiant pels llocs que necessiten especial atenció, llocs crítics, llocs que hem d’anar més estrets, llocs que hem d’aturar-nos una mica, entre d’altres. També, el matí que estem muntant pels carrers de Juneda és el moment de fer revisió, d’avisar els veïns i veïnes si s’han de tapar alguna cosa, treure la roba estesa, el cotxe aparcat...

Quines mesures hauríem de tenir en compte?

Les mesures les posa l'Ajuntament, nosaltres els diem quines són les recomanacions. Per part nostra explicarem com s’ha d’anar, el més important és portar roba de cotó, no massa capes tampoc però que siguin de cotó, el que portem al coll (buff) que sigui de cotó perquè moltes vegades és acrílic i és molt més fàcil d’encendre, barret de palla. Com menys capes millor, tapat però no cal moltes capes, ja que l’espurna continua cremant. Perquè, clar, a mesura que va passant les capes, l’espurna va fent-se més gran. Unes ulleres, molt important! I de sabates, calçat còmode.

Quins objectius us podeu marcar per al futur?

Intentar superar-nos i seguir treballant perquè surti bé, intentant transmetre la nostra manera de viure el correfoc.