Per celebrar els seus 50 anys de trajectòria, el fotògraf lleidatà Toni Prim publica un llibre que recull 250 retrats de personatges clau en la societat de Ponent. Una obra que és alhora una crònica visual i un acte de gratitud.

Per a Toni Prim, la fotografia ha estat més que una professió: ha estat una forma de mirar, d'entendre, de relacionar-se amb el món. Després de mig segle rere l’objectiu, publica un llibre que recull 50 anys d’història retratada. Més de 250 imatges que són el reflex d’una societat, d’un territori i d’un temps.

— Toni, com neix aquest llibre?
Neix de la necessitat de compartir. Fa 50 anys que faig fotografies, i al llarg d’aquest temps he tingut la sort de retratar més de 1.500 persones: escriptors, artistes, científics, polítics, empresaris... I arriba un moment que et preguntes què fas amb tot aquest arxiu. Publicar aquest llibre ha estat una manera de retornar a la societat lleidatana tot allò que m’ha donat. És un homenatge a la gent i al territori.

— I fer la selecció, com ha estat?
Molt difícil. És la part més dolorosa. No es pot incloure tothom, així que he hagut de fer una tria, intentant reflectir la diversitat de perfils i àmbits. Són 275 personatges en 250 fotografies. Hi ha polítics —dos presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats— però també hi ha metges, escriptors, esportistes, artistes, gent de comarques com les Garrigues, la Noguera o el Segrià.

— El llibre abasta des de 1974 fins al 2024. Has vist canvis en aquests cinquanta anys?
Molts. Per exemple, als darrers anys del segle XX era molt difícil trobar dones en càrrecs de responsabilitat, ja fos en l’empresa, l’art o la política. Ara això ha canviat i el llibre també reflecteix aquest gir. També hi ha un diàleg entre el blanc i negre i el color, una manera de mostrar les etapes de la meva trajectòria fotogràfica.

— Com és la relació entre el fotògraf i el retratat?
Per mi, fer un retrat és una experiència íntima. Quan algú es posa davant de la càmera, hi ha una entrega emocional. Molta gent se sent vulnerable. Em diuen “ja em retocaràs”, perquè tots tenim les nostres inseguretats. Jo intento establir una connexió, una confiança. M’agrada conversar amb la persona abans i durant la sessió. Això es nota en la fotografia final.

— Hi ha retrats que t’hagin costat especialment?
Sí, per moltes raons. Alguns, perquè la persona imposa molt respecte —com Jordi Pujol o Pasqual Maragall— i d’altres perquè, senzillament, és molt difícil coincidir. El cas del Saúl Craviotto és paradigmàtic: vivia a Gijón, s’entrenava per les Olimpíades i només ens podia dedicar mitja hora. Vam fer 700 km en cotxe per aquella mitja hora. Quan tens tan poc temps, has de treure tot el suc en un instant.

— Tothom ha volgut sortir al llibre?
No. Hi ha hagut gent que ha declinat aparèixer, per discreció o per seguretat. Alguns empresaris m’han demanat expressament que no els inclogués. En canvi, d’altres han acabat acceptant després de diverses converses. Recordo el cas del senyor Jaume Alzina, de Guissona. Al final va accedir amb una condició: que a la fotografia hi sortís el campanar del poble. “Perquè la gent sàpiga d’on venim”, em va dir.

— A més de Lleida, has presentat el llibre a altres llocs?
Sí, a la llibreria Ona de Barcelona, perquè hi ha molts lleidatans que hi viuen, i també al Museu Morera de Lleida, on vam fer una presentació preciosa, encara que vam haver de deixar gent fora per qüestions d’aforament. I ara el presentem a Juneda, un poble amb molta empenta cultural i amics de tota la vida. Ens hi sentim com a casa.

— I es pot aconseguir fàcilment?
Sí, està disponible a totes les llibreries de Lleida i a la llibreria Ona de Barcelona. També l’ajuntament de Juneda en tindrà alguns exemplars. És una edició molt cuidada, amb un treball gràfic potent i una gran qualitat d’impressió. He tingut la sort de comptar amb l’ajuda d’un bon amic col·leccionista que em va ajudar a fer-lo realitat.

El llibre de Toni Prim no és només una col·lecció de retrats. És un testimoni visual de com una societat ha anat canviant, un arxiu de memòria i emoció, i sobretot, una mirada generosa que ha sabut captar l’essència de centenars de vides.