Després de diversos mesos tancat arran d’un incendi, el mític restaurant L’Isard de Juneda ha tornat a obrir. Ho fa amb una reforma parcial, una nova organització i un equip renovat, però amb l’essència de sempre i el cor posat en cada detall. Parlem amb Josep Maria Martí, antic propietari, i amb Toni i Paula, la jove generació que encapçala aquesta nova etapa amb sentiment, empenta i una gran dosi de realisme.

Quants mesos ha estat tancat l’Isard?

Toni: “Des del 25 de juny de 2023, dia de l’incendi, fins a l’11 d’abril de 2024. Vam obrir només quatre dies per Festa Major, oferint servei de terrassa. Després, el local va romandre tancat mentre valoràvem què fer i començàvem el procés de reforma.”

Us vau plantejar no tornar a obrir-lo?

Josep Maria: “Sí, sincerament. Vam rebre propostes per traspassar-lo: un xinès, un paquistanès... Però al final, la Paula i el Toni van decidir continuar.

Toni: “ Ho fem per sentiment, per compromís amb el poble i perquè ens feia molta pena que L’Isard tanqués definitivament. No ho fem per diners. Ens estimem aquest lloc.”

Paula: “La gent del poble ens ho ha demanat molt. Ens paraven pel carrer, a les botigues, a les piscines... Ens preguntaven quan tornaria a obrir, si era cert que ja no ho faríem. Aquesta pressió amable ens ha ajudat a prendre la decisió.”

Toni: “No és una decisió fàcil. És un negoci i això vol dir costos, personal, horaris... Però també és un espai amb ànima. Sabem que, per molta gent del poble, L’Isard forma part de la seva història personal. Hi ha passat molta vida entre aquestes parets.”

L’Isard torna igual o amb una nova proposta?

Toni: “Tornem amb l’essència de sempre, però amb una nova estructura i millor organització. Volem conservar l’ambient proper i familiar, però oferint un servei més cuidat. Ens hem aliat amb el Grup Tòfol de Lleida, que ens ajuda amb la gestió, la cuina i la formació. Ells tenen diversos restaurants i un obrador central amb el qual col·laborarem.”

Paula: “Ens han ajudat molt a repensar el funcionament intern: des de l’estructura de la cuina fins a la gestió d’horaris. Nosaltres tenim altres feines, i sabíem que no podíem portar-ho tot sols. Comptar amb un equip professional ens dona confiança.”

Com va començar l’Isard?

Josep Maria: “Amb aquest nom, va néixer l’any 1980, però la història ve de més enrere. Abans hi havia el bar del Foment, dins la cooperativa, que portaven la tieta Fina i el tiet Ramonet. Després van comprar aquest solar, que en aquell moment semblava molt apartat, i hi van obrir l’Isard.”

“El nom el va posar el tiet Ramonet, perquè li agradaven molt els animals i anava molt a Andorra. A dins hi havia un isard dissecat. El 2001, amb la seva jubilació, jo vaig agafar el relleu i vaig començar a fer reformes, menús i plats més elaborats.”

Quin serà l’horari d’obertura?

Toni: “Encara l’estem acabant d’ajustar. De moment, dimarts serà el dia de descans setmanal, que és al que la gent s’ha acostumat. Estem observant quins dies i franges horàries tenen més moviment per optimitzar recursos. No volem cremar ningú, ni a nosaltres mateixos. L’hostaleria és molt exigent, i cal cuidar la gent.”

Paula: “Ara tot s’ha de planificar molt més: torns, descansos, cobertures. I tenim clar que s’ha de donar un servei de qualitat, no només obrir per obrir. Per això utilitzem eines digitals que ens ajuden a gestionar-ho amb cap.”

Quina serà l’oferta gastronòmica?

Paula: “Hi haurà menú diari, que canvia cada dia, i també menú de cap de setmana. A més, recuperem la carta, els entrepans, les tapes de tota la vida... però amb un toc cuidat. I també afegim alguna novetat.”

Toni: “Oferirem menjar per emportar, una demanda clara del poble. I apostem per productes de qualitat i de proximitat. El Grup Tòfol ens subministra croquetes artesanes i altres elaborats, però la cuina serà viva, casolana i amb personalitat pròpia.”

Com s’organitza el restaurant ara?

Toni: “Hem començat amb un equip d’entre 9 i 10 persones, però sabem que a l’estiu en caldrà més. L’objectiu és arribar a tenir entre 12 i 15 treballadors, especialment quan la terrassa estigui a ple rendiment.”

Paula: “La cuina l’encapçala la Nàdia, que ha fet formació específica al Grup Tòfol. També tenim dues cuineres més i una ajudanta. Estem molt contents amb la implicació de tothom. I a més, la majoria són veïns i veïnes de Juneda, cosa que ens fa molta il·lusió.”

Quins canvis heu fet al local?

Toni: “La reforma ha estat parcial. La cuina ara és molt més àmplia, funcional i oberta. Els lavabos s’han modernitzat i s’ha millorat molt l’accessibilitat.”

Paula: “La decoració manté l’arcada original i el toc rústic, però hem afegit detalls moderns, càlids i pensats. Tot ho hem fet nosaltres, sense decorador. Cada elecció té una part de nosaltres. Volíem que la gent hi entrés i digués: ‘Això és L’Isard’.”

Com ha estat la rebuda del poble?

Josep Maria: “Molt emocionant. Quan vam obrir, la meva mare, la meva germana i la tieta Fina es van posar a plorar. I jo també. És un espai ple de records, i veure’l tornar a la vida ens va arribar al cor.”

Toni: “El primer cap de setmana va ser intensíssim. Ens faltava personal, corríem per tot arreu, vam plorar, vam riure, ens vam cridar, però vam tirar endavant. La gent ha tingut paciència i molta comprensió. Ens queda molt per ajustar, però la il·lusió hi és.”

Paula: “La resposta ha estat increïble. Ens han vingut a felicitar, ens han dit que el local ha quedat preciós, que havien trobat a faltar L’Isard. Aquest vincle emocional és el que ens fa seguir. Aquest no és només un restaurant. És casa.”

Amb la força de la memòria i la il·lusió renovada, l’Isard torna a obrir portes. I ho fa amb respecte pel passat, compromís amb el poble i ganes d’oferir una nova etapa a l’alçada del seu nom.