1. Quina és la vostra perspectiva respecte el despoblament al món rural i la manca de serveis?

JN: Que hi ha despoblament és un fet innegable, no a totes les comarques de Catalunya, algunes s’han estabilitzat, algunes fins i tot han crescut una mica, les més turístiques, més de muntanya o alta muntanya; però el que és innegable és que la major part s’han despoblat molt. Per molts motius, per manca de serveis, pels canvis en l’economia, per la pèrdua de rendibilitat del sector primari. El que diem en el llibre és que això és cert, és una tendència difícil de revertir i d’aturar; però que malgrat tot hi ha símptomes que, puntualment i minoritàriament, algunes coses canviaven i ja abans de la COVID-19. I això és el que intentem mostrar en el llibre. Aquesta gent que ha arribat als pobles i que no es dedica a l’agricultura reverteix també i és positiva, ja que aporta nova saba, noves formes de pensar, si s’impliquen en la vida local es generen noves dinàmiques. En definitiva, hi ha despoblament però també hi ha mostres de repoblament puntual i qualitativament significatives.

RC: L’altra cosa també, que potser no apareix tant en els continguts del llibre però sí que és rellevant a nivell de país, és que ara es posa molt, després de la COVID-19, aquesta idea de repoblar, el fet que cal repoblar les zones menys poblades; però potser també el que hem de plantejar a nivell polític o d’estructura és evitar el despoblament, i encara hi ha comarques que no han revertit, en cap moment, el despoblament. Hi ha altres comarques que el despoblament segueix, a Terra Alta per exemple, malgrat la seva importància en infraestructures energètiques, ha passat tot el contrari. Sí que cal, a nivell de país, que es produeixi aquest despoblament per manca de formes de poder viure.

1. Creieu que viure en un poble és un valor afegit a viure en una ciutat?

RC: A part de ser un valor afegit, crec que és una realitat. Els dos venim d’entorns rurals, jo tinc amistats que estaven vinculades a l’àrea metropolitana i, en el moment de la criança, van decidir anar-se’n a un poble, pensant que és millor la criança en un poble on els nens/es poden anar caminant a l’escola i tothom es coneix. Però és que això ja hi era abans de la pandèmia, potser amb la pandèmia se’n parlà més, però això és previ. Hi ha uns llocs més atractius que d’altres, per repoblar.

JN: Però el que tu dius passa de ja fa temps. Perquè s’han ajuntat uns grans factors, el preu de l’habitatge abans, ara ja no; el preu de l’habitatge ja comença a ser un problema en el món rural, no ens enganyem, però, comparat amb el que passa a la ciutat. També, valors de tipus social i cultural, l’alimentació saludable, consumir productes locals, viure amb una mica de tranquil·litat, tot això que pot semblar un tòpic, va sumant i, a més, s’hi afegeix l’aparició de les noves tecnologies que també han permès el teletreball en part, o alguns dies a la setmana i, clar, si vas sumant una mica de cada cosa expliques el que està passant. És la suma de moltes coses que han coincidit en el temps i que són aquí i fa vint anys no hi eren.

RC: En el llibre hi apareix el relat de vida de Lluís Llobet, en el moment neorural de finals dels anys 60, això és com una línia que ha anat cedint, anaven a zones més d’alta muntanya; un reducte d’això, en essència, encara segueix, però ara hi ha moltes tipologies de persones diferents que se n’han anat a viure al poble. En ocasions, recuperant arrels, a casa de la padrina, d’algun parent, i d’altres que han fet un pas, que han crescut a l’àrea metropolitana, per exemple; i en el llibre apareix l’escola de pastors i de pastores, de persones que es volen dedicar a aquesta feina.

1. Quin és aquest altre món rural?

JN: Primerament, crec que el títol l’hauríem d’haver escrit en plural, Els altres mons rurals. D’això en som conscients, és una concepció marcada, tècnica, pel sol fet que sona millor en singular que en plural. Hauria de ser en plural perquè hi ha molts mons rurals, més en un país com Catalunya, 134 unitats de paisatge, tan divers, i secà i regadiu, i muntanya alta, mitjana o plana; hi ha molts mons rurals, amb problemàtiques molt diferents, amb formes de produir i de treballar i de viure molt diferents. I, en alguns d’aquests mons rurals, el sector primari, el que tradicionalment associàvem al món rural, és marginal. Ha acabat sent marginal si no ha desaparegut. En les zones d’alta muntanya o mitjana, on s’han abandonat les explotacions i les pastures, el bosc ha avançat i ara sí que podem parlar de desaparició total, queden només les explotacions més o menys rendibles. Això ha passat i està passant, però nosaltres volem posar èmfasi en el fet que hi ha altres activitats en el món rural que no són pròpies del sector primari, fins i tot de tipus cultural, que no les podem obviar. I, en ocasions, gràcies a aquestes activitats, la poca activitat agrària més familiar que queda se’n beneficia, subsisteix, perquè té un mercat local i immediat que l’ajuda a subsistir.

RC: I d’aquest altre món rural, per exemple, en el llibre hi ha una part d’experiències que d’alguna manera mapegen però expliquen projectes que recullen els altres mons rurals. Hi ha de tot, des de l’associació de dones del mon rural, a ramats de foc, al col·lectiu de la recuperació d’espècies, projectes artístics i, de fet, ens hem quedat curts. Un any després de la publicació necessitaríem fer el volum dos i el tres només per recollir aquestes experiències que estan consolidades. A Tuxient s’ha recuperat el treball de les trementinaires però també es fa un sake premiat al Japó. Vull dir que tenim coses al món rural que són molt punteres, fruit de la innovació i de l’enginy i el lloc importa per desenvolupar aquestes experiències.

1. Tradició o innovació? Què és el que s’estila?

JN: Hi ha les dues coses.

RC: Nosaltres en el llibre, possiblement, al que ens referim en el món rural és que l’estereotip sempre va cap a la tradició quan en realitat, al món rural, també hi ha molts eixos d’innovació, però molta més innovació de la que se suposa en aquest estereotip; aquesta marcada dualitat no s’està duent a terme a la ciutat. Jo crec que el món rural és innovador.

1. Quin canvi generacional es preveu en els propers anys dins del món rural?

JN: Si n’hi ha. Perquè en el sector primari, justament el gran problema és el canvi generacional, o no n’hi ha o és parcial. Queda l’explotació, la casa o el tros, parcialment. No sé què dir-te perquè és fer una mica de ciència-ficció però pot ser que la generació següent exploti aquell territori per dur a terme un d’aquests actes innovadors o deixar-ho abandonat, les dues opcions són possibles.

RC: Sí que és veritat que el que s’està donant ara és diferent d’abans perquè la meva generació quan marxàvem del poble per anar a estudiar ja no tornàvem. La línia era que si tu te n’anaves a la ciutat ja no tornaves, només que per anar a veure la família i els amics alguns caps de setmana, o en festes puntuals. Ara el que està passant és tot el contrari, persones de la meva generació han tornat formades a municipis molt petits o, fins i tot, hi ha gent jove que se’n va a estudiar a la ciutat tenint molt clar que no s’hi quedarà. Fa 25 anys no passava pel teu imaginari que, si marxaves del poble, tornaries. Aquesta gent jove que s’estableix al poble, ja formada, fa bullir aquesta innovació de la qual parlàvem; també passa que les dones són molt més partícips de la vida pública, tant a la política, com en l’empresa. I deixar aquest espai tan associat a la dona que és l’ombra.

JN: En el camp de l’agricultura, el del sector femení és un treball poc reconegut però vital perquè segueixi. Però després hi ha moltes més experiències més enllà de l’agricultura, en el sector primari; a l’escola de pastors i pastores les directores sempre han estat dones, també a l’associació de dones del món rural; molts d’aquests centres culturals d’artistes estan portats per dones.

A més, les pròpies famílies, abans, veien estrany que el seu fill/a volgués tornar al poble, ja que els deien: Per què vens si aquí no hi ha res?

RC: Estudia i marxa. Un dels temes que també plantegem sobre aquest estereotip sobre com s’ha explicat el món rural, sociològicament en moltes àrees de Catalunya, és que hem tingut manca d’autoestima que ens genera donar aquests consells, perquè tens una molt baixa autoconcepció del que estàs fent.

1. Què es vol potenciar amb la lectura d’aquest llibre?

RC: Aquell llibre té voluntat divulgativa, perquè no és un llibre acadèmic malgrat que els dos som geògrafs i estem a la universitat; vol donar a conèixer un món rural que molta gent desconeix, perquè per molts motius encara perdura un estereotip erroni. El que volem mostrar és que l’estereotip ja el tenim superat, perquè el món rural també s’ha transformat i, a part, hi ha molts tipus de mons rurals amb característiques completament diferents que és imprescindible conèixer-los per revertir el que seria l’estereotip. I també és important que tinguem present la ruralitat. Per això vam creure convenient posar l’enfoc en allò rural per sobre d’allò urbà que ja ha estat molt més tractat.