1. Com està essent l’experiència de participar en un programa com El Llop de TV3?

Ha sigut una experiència increïble, màgica i meravellosa. Des de l’inici fins al final. Ha sigut un somni fet realitat. Després de tants anys fent teatre, haver tingut la sort de poder donar aquest pas més enllà ha sigut un regal. No només per tot el que he après i el que m’ha suposat a nivell artístic i professional, sinó també pels bons records i totes les companyes i companys que m’emporto.

1. Portaves molt de temps preparant-te per un paper així?

No. Mai m’he preparat per esperar rebre un paper. A la companyia de teatre en la qual estic és el director qui normalment decideix les obres que representarem i ell qui ens assigna els personatges. Així que mai m’he preparat per un paper, sinó que una vegada m’han assignat el paper, me l’he preparat. I tampoc mai m’hauria imaginat que una oportunitat com la d’El Llop se’m presentaria, com per preparar-me-la amb antelació. Així que, tan bon punt vaig saber del càsting, vaig presentar-m’hi sense dubtar-ho perquè sabia que una oportunitat com aquella no la podia deixar escapar. I com que ja feia 2 anys que amb la meva companyia estàvem fent la Rambla de les Floristes, em vaig sentir prou segura com per enviar un vídeo representant-ne un fragment.

1. T’esperaves la reacció per part dels membres del jurat?

No, en absolut. No m’esperava agradar-los tant. De fet, en el primer càsting de Cervera quan vaig acabar el meu fragment de la Rambla de les Floristes, es va quedar un silenci que potser va durar 10 segons. En aquell moment no les tenia totes, perquè o bé volia dir que els havia agradat molt o bé, tot el contrari. I quan l’Àngel em va preguntar si era professional, vaig saber que era bona senyal. I de fet, va ser tan bona senyal, que em van demanar que per l’endemà em preparés el paper de Marta. Clar, jo estava contentíssima, però a la vegada tenia por perquè el paper que originalment m’havien enviat per preparar-me era el de Perdigona. Així que en menys d’un dia vaig haver d’aprendre’m i preparar-me el monòleg de la Marta. Jo no em sentia gens segura, perquè sabia que la resta de companyes que optàvem pel paper de Marta havien disposat de més d’una setmana per preparar-se’l. En aquell moment jo pensava que no me’n podria sortir. I òbviament, jo estava convençuda que com a molt em deixarien als llimbs, perquè Cervera va ser la primera ciutat de càstings, és a dir, que encara faltava per veure la resta de candidats de les altres tres ciutats! Per tant, era molt poc probable que em donessin un “sí” directe per passar al laboratori, perquè la Marta és un paper protagonista i s’havia de tenir molt clar. Per tot això, per a res del món m’hauria imaginat que el jurat tingués la reacció que va tenir amb mi, d’estar 100% convençuts que jo havia de ser una de les tres Martes que anaven al laboratori.

1. Quant temps fa que estàs dins del món del teatre?

Jo vaig començar a fer teatre amb 9 anys amb el grup l’Esclat de Juneda. Vam fer un grupet amb les companyes de classe i vam tenir la Consol Gonzalez Saltó com a professora durant molts anys. Quan vaig començar la universitat a Lleida vaig decidir seguir a l’Aula Municipal de Teatre, on vaig estar uns 3 anys fent cursos i tallers. Fins que al 2015, un professor de l’Aula i també director de la companyia en la qual estic actualment, va proposar-me d’incorporar-me a la seva companyia. Al 2019 vaig incorporar-me a una segona companyia. I actualment formo part de totes dues.

1. Quina ha estat la teva trajectòria dins del món artístic? Has treballat o practicat altres modalitats artístiques?

La meva trajectòria dins del món artístic es resumeix bàsicament amb teatre i interpretació, ja que és el que més he fet i mai he deixat de fer des que vaig començar. Tot i així, he practicat diversos estils de dansa: ballet de ben petita, funky, hip-hop i ara dansa del ventre. També vaig estar uns anys al grup de batucada d’Arbeca. També he fet algunes classes de cant, i durant el confinament del 2020 vaig començar a aprendre a tocar el piano de forma autodidàctica, però res avançat.

1. Recordes alguna anècdota graciosa que t’hagi passat entre bastidors?

Em venen vàries historietes al cap. Una bastant recent va ser l’any passat. Estàvem a Mollerussa representant l’Hostal de la Glòria i l’actriu principal es va posar unes sabates que feia temps que no es posava. I quan va sortir a escena, després de caminar quatre passes se li va trencar la sola de la sabata. Clar, no podia caminar i va haver de parar-se, i va dir “Au, ara se m’ha trencat la sabata!” i tot el públic a riure. I jo que estava a escena amb ella vaig haver d’aguantar-me el riure com vaig poder. Ella va continuar fent el seu paper i al cap d’una estona, se li va trencar l’altra. I és clar, tothom rient sense parar! Quan va sortir d’escena va entrar ràpid a canviar-se les sabates. I quan després va tornar a escena, tota orgullosa va ensenyar les noves sabates que s’havia posat “Ja tinc sabates noves!” va dir. I el públic vinga a riure!

1. Ha estat aquest programa el detonant per dedicar-te de manera professional al món del teatre?

Jo no m’estic dedicant professionalment al teatre. Aquest programa ha servit per donar-me a conèixer, però de moment, la meva vida segueix com abans. Segueixo anant cada dia al laboratori, segueixo donant classes a la universitat, segueixo investigant i segueixo fent la meva tesi doctoral. És a dir, ara mateix el que em dona per viure és la feina d’investigació. Que més endavant puguin esdevenir canvis en la meva vida professional, no ho descarto. És més, m’encantaria que així fos. Però de moment, tinc una tesi doctoral a acabar, que ja només em queda un any. Sí que és veritat que està prevista una gira de Terra Baixa a partir del setembre, i allí passarem a ser actrius i actors professionals, que anirem a actuar per Catalunya amb un contracte de professionals.

1. Com ha afectat a la teva vida haver aparegut a la televisió?

La veritat és que, de moment, no ha afectat tant haver aparegut a la televisió. Jo segueixo fent la meva vida com sempre i, de manera general, res s’ha vist pertorbat. Sí que és veritat que, el que ha canviat és que ara hi ha molta més gent que em coneix. Jo sempre havia actuat en pobles i ciutats de per aquí la província de Lleida, i es pot dir que he passat de ser una actriu “desconeguda” a una actriu “més coneguda”, és a dir, que hi ha persones que probablement mai m’haurien vist actuar si no hagués sigut per aquest programa. I una de les coses més boniques que m’enduc d’això és que m’ha escrit moltíssima gent que no em coneix de res felicitant-me i donant-me l’enhorabona per lo molt que els havia agradat la meva actuació, i donant-me molts ànims i suport perquè volien que jo acabés sent la Marta de Catalunya. Això ha sigut meravellós!

També tot el rebombori que ha causat a Juneda. Òbviament, com que estic vivint a Barcelona a mi pràcticament no m’ha afectat, perquè no estic al poble; però en canvi, la meva mare i la meva padrina cada dia em deien quanta gent les parava pel carrer o les telefonava per felicitar-les. Jo m’he trobat en què ara al Departament de la universitat on treballo em coneix tothom, perquè quan en el primer capítol van veure que hi apareixia, s’ho van passar de boca en boca i tots van començar a seguir el programa. I ara sempre que vaig a treballar em pregunten sobre això, perquè volen saber més coses, i estan tots molt orgullosos de mi i esperen amb ànsies que comenci la gira per anar-me a veure.

Per altra banda, vull fer palès el meu descontentament amb l’Ajuntament de Juneda. Tots els meus companys i companyes de Terra Baixa han estat felicitats per l’Ajuntament de la seva població. En canvi jo, no he rebut cap mena de felicitació, i això que ara Juneda està en boca de molta gent d’arreu de Catalunya. Tot i així, tampoc m’emporto cap sorpresa, perquè en tots els anys que fa que estic actuant en la companyia de teatre, mai ens han portat a Juneda. Hem actuat a les Borges Blanques, a Arbeca, a Cervià, al Soleràs, a Torregrossa, a Mollerussa, a Golmés, a Lleida, i a un llistat inacabable de poblacions. I vaig demanar moltes vegades que ens portessin a Juneda que, a part de ser una companyia de Lleida, una de les seves integrants (jo) era de Juneda. Doncs mai, MAI ens han volgut a Juneda. I vull que tot Juneda ho sàpiga. Perquè estic convençuda que al poble li hauria fet molta il·lusió veure obres de teatre en què una de les seves actrius era una veïna seva.

1. Ha estat un avantatge o un inconvenient haver nascut en un poble per poder fer teatre?

Jo crec que on hagis nascut és indiferent, que no t’aporta cap avantatge ni inconvenient per fer teatre. Lo bo de Catalunya és que el teatre està tan arrelat que vagis a on vaig, inclús en pobles, pots trobar companyies de teatre amateur i fer teatre. Està clar que a Barcelona l’oferta és molt més gran, però crec que Catalunya té a favor que som tant de teatre, que vagis a on vagis, estiguis on estiguis, trobaràs a on fer-ne. Només et fan falta les ganes, la motivació i la il·lusió.

1. Tens algun nou projecte que ens puguis desvetllar de cara al futur?

Em sap greu decebre-us en aquesta pregunta, però ara per ara no tinc cap projecte futur. Com he comentat prèviament, ara la meva prioritat és acabar l’any de doctorat que em falta. I passat això, ja es veurà. En un any poden esdevenir moltes coses.

Moltes gràcies per l’entrevista!