Editorial

La creació cultural no es pot imaginar a Juneda si hi manqués la continuïtat de la revista Fonoll. Sense ella fora pertinent preguntar-nos: Què ens uneix ara, quan res parla de nosaltres excepte la repetició d’un relat aliè? La pregunta tan sols pot ser contestada per la permanència del Fonoll mitjançant els seus col·laboradors.
En aquesta nova etapa no se’ns escapa una contradicció difícil de resoldre. En la societat dels mitjans de comunicació visuals i sonors la cultura de la lletra està morta. Si parléssim d’un humanisme avui, hauríem de parlar d’un humanisme diferent. No pot ser de la lletra escrita i de la lectura, ha de ser un altre tipus d’humanisme.
La substitució de l’estructura d’acollida social a través dels mass-media clàssics (televisió, ràdio, premsa,cinema) i contemporanis (Internet, xarxes socials) s’estan convertint en els principals transmissors de valors, normes, creences i llenguatges que regeixen el món modern i la vida quotidiana d’individus i comunitats. Tant és així que subjectes tecnològics que es relacionen directament amb el món virtual han desplaçat l’entorn d’acollida com la familiar, l’escola, veïns, comunitats etc... 
La forma de resistència del Fonoll a l’embat tecnològic no pot ser altre que evidenciar que el fet d’escriure és una manera de ser, d’estar en el món, és a dir, quan un escriu es planteja cóm vol viure, quins vincles vol construir amb la comunitat en què viu, quina ètica vol tenir per a la seva vida i aquests compromisos són l’empenta per escriure. No només per pensar en les nostres preocupacions sinó també per trobar altres persones que puguin tenir preocupacions semblants.
Si volem transformar les nostres societats des d’una perspectiva emancipadora, no podem negar la força de la identificació, sinó que necessitem treballar per mitjà seva i convertir-la en una cosa nova, conscients de la gran igualació que porta la globalització. El Fonoll no es pot deixa seduir per aquest relat igualador, ha de confeccionar el seu propi relat ja que aquesta és la seva aportació a la comunitat.

-Revista 230. Gener-Març 2021