Editorial

Què és el que persisteix en les maneres de llegir i què ha canviat a partir de l'existència de noves tecnologies? El que podem dir és que els suports que aguanta la lectura s'han anat canviant. Vam començar amb els papirs, els rotllos, els còdexs, els llibres, fins arribar avui a les pantalles.

Ara, què passa amb la manera de llegir, amb l'actitud vers la lectura? Podem pensar que la lectura com a tal no ha canviat. El que ha canviat és la circulació dels textos a què tenim accés. El que ha canviat és la possibilitat que avui tenim d'accedir d'una manera instantània a un conjunt amplíssim de textos, però la nostra capacitat de lectura està circumscrita a uns ritmes que no han variat.

Sempre estem desxifrant un signe, després un altre signe, ho fem amb molta rapidesa i qualitat, però sempre serà l'operació d'un signe i altre signe que ens permet construir una paraula i en acabat de la paraula, la frase. Podem dir de broma que llegim a la mateixa velocitat que en els temps d’ Aristòtil.

És sabut, que encara no s'ha aconseguit, inventar un xip perquè puguem llegir més de pressa. Quan es diu, una imatge val més que mil paraules el que es vol dir és que una imatge es desxifra instantàniament i que mil paraules necessiten un temps per llegir-les. És un temps diferent el que està en joc, no un valor superior.

En una societat on la velocitat és una virtut, per descomptat la imatge que transmet immediatament una significació guanya, encara que moltes vegades la imatge necessita un text. És interessant la relació entre el títol dels quadres i els quadres; quina relació podem establir entre allò que veiem i allò que llegim, sobre allò que veiem.

En una època va circular la idea de la lectura, una mena d'acudit una mica idiota, la lectura veloç. Moltes acadèmies feien cursos de lectura veloç encara que no servien per a res. D'altra banda, les maneres que tenen els joves d'abreujar les paraules als textos, això només serveix com a operació per accelerar l'escriptura, però la lectura, cal desxifrar el text de la mateixa manera. Un ha de reposar el que falta, un ha de reposar la paraula que ha estat abreujada per poder-la llegir.

Cal tenir en compte que en el moment de la lectura el temps necessari per llegir aquest text és el mateix, encara que tot estigui abreujat. Cert, la il·lusió seria aconseguir un xip que ens faci llegir a una velocitat supersònica o convertir el llenguatge en un llenguatge matemàtic. Aquest sí, el matemàtic, que és un llenguatge on la velocitat està lligada al fet que els signes són molt abstractes.

Però el llenguatge està lligat a la nostra concepció del temps. El llenguatge és el que ens ensenya amb la conjugació dels verbs a distingir entre el passat , el present i el futur i la nostra experiència del temps és una experiència amb el llenguatge. El temps que transcorre quan estem lleguin és el temps que triga la seva lectura. No és cert que puguem abreujar si el que volem és comunicar-nos.